Reflexió final sobre l'assignatura

Valoració del bloc i valoració de les competències assolides i de com ha estat el meu aprenentatge durant l’assignatura

Aquesta és la meva primera experiència en el camp dels blocs, considero que necessito més formació pel que fa a les noves tecnologies, no som hàbil en aquest aspecte, el que em va provocar un cert pànic quan vaig haver d’obrir el  meu primer bloc, tot i això, a mesura que els dies han anat avançant i he anat fent les diferents entrades, cada cop he anat dominant més aquesta eina i canal de comunicació.

La finalitat d’aquest bloc ha estat reflexiva, un recurs per compartir amb companys i companyes les nostres experiències dins una aula, una eina que ens permet enriquir-nos mútuament. El bloc ens ha permès reflexionar, conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, conèixer quines són les nostres creences, les creences dels professors/es, com aquestes guien la nostra practica a l’aula, identificar quines són bones pràctiques i quines no, plantejar-nos preguntes, formular-nos hipòtesis i en definitiva qüestionar-nos les estratègies d’intervenció educatives pròpies i la de les mestres.  

Sense el bloc les reflexions haguessin estat reflexions superficials; el bloc ens ha permès reflexionar profundament sobre una gran varietat de temes relacionats amb la nostra tasca com a practicants i poder conèixer les reflexions i vivències de la resta de companys/es.

Al fet de justificar a cada entrada les competències treballades, et permet ser conscient de quines són les teves habilitats i les teves mancances a l’hora de desenvolupar-les, i consegüentment et permet rectificar i anar marcant-te i exigint-te cada cop unes fites majors per tal d’assolir-les.

Les etiquetes em pareixen una eina clau i força eficaç que optimitzen el temps per poder valorar quines competències has treballat més i quines has treballat manco.

A més a més, gràcies a l’assignatura innovació i reflexió he pogut conèixer un nou canal de comunicació que em serà útil també en el meu futur professional, ja que aquest pot ser un recurs força funcional i interessant per convertir-se en un mitja de comunicació entre família i escola. En la societat actual, les noves tecnologies estan cada cop més presents i hem de voler disposar de varietat de canals de comunicació per poder arribar a la diversitat de llars i a les necessitats dels diferents destinataris, i aquest és un mitjà de comunicació que em pareix interessant i accessible a la majoria de famílies i ciutadans.

Pel que va a la valoració de les competències, esmentaré les que a principi de semestre vaig valorar-les i vaig adonar-me que eren competències que no les treballava en profunditat i per tant, no les tenia assolides.

La competència 1.3, accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació, puc dir que era una pràctica que no realitzava sovint, sols en els casos que necessitava extreure una informació concreta d’un determinat tema. El bloc m’ha incentivat a visitar els blocs dels meus companys/es, el que m’ha enriquit tant personalment, com a nivell acadèmic.

La competència 1.4, arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica, era una competència que no tenia assolida. Aquesta competència l’he anada desenvolupant a mesura que el període de pràctiques avançava, especialment gràcies a la meva tutora d’aula que m’anava verbalitzant amb quins fonaments teòrics es basava per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Pel que fa a la competència 2.1, puc dir, que també gràcies a la meva tutora d’aula, m’he anat adonant de quins són els meus punts forts i els meus punts febles, el que m’ha ajudat a valorar i reconèixer els aspectes que se’m donen bé i millorar els que em manquen.

La competència 2.5, recull dubtes i dilemes, puc dir que és una competència que si he desenvolupat. Tot els dubtes, interrogants que m’anaven sorgint els preguntava a la meva tutora d’aula, i això m’ha ajudat en l’àmbit formatiu com a futura mestra.

Centrant-me en la competència 4.3, elabora hipòtesis de perquè passa un fet concret a partir d’un recull d’informació, considero que és un competència difícil d’assolir, però tot i així, a mesura que anava observant diferents situacions d’aula m’anava plantejat hipòtesis de perquè s’havia donat aquell determinat fer, o quina és la situació que havia generat amb una determinada actitud d’un infant, etc. Per tant, sí que puc dir que l’estic desenvolupant.

Clarament he desenvolupat la competència 5.1, he tingut l’oportunitat de diferenciar entre bones pràctiques i projectes de millora, gràcies a les exposicions realitzades a l’assignatura innovació i reflexió educativa. Aquestes m’han permès conèixer un ampli ventall de projectes de millora i de bones pràctiques educatives.

Per acabar, faré referència a la competència 5.3, aquesta competència sí que l’hem desenvolupada tot el grup de pràctiques, elaborant la part teòrica del projecte de millora, fent una recerca a diferents fonts bibliogràfiques.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he reflexionat sobre el que m’ha aportat el bloc com a eina de reflexió, quins beneficis n’he extret d’aquesta pràctica, i això afavoreix una bona actuació professional (1.2)

He identificat punts forts i punts febles en relació a les competències professionals. (2.1)

Reflexió autovalorativa del projecte de millora

El projecte de millora que hem realitzat les practicants de l’escoleta Gianni Rodari, ha consistit en dissenyar i elaborar un taller laboratori a partir de material natural i no estructurat, amb l’objectiu que els infants tinguin un lloc destinat a l’exploració, l’experimentació, la manipulació, la descoberta...que fomenti la seva creativitat, que incentivi als infants a plantejar-se hipòtesis i a resoldre’ls per sí sols.

Una volta aquest projecte s’ha donat per finalitzat, crec adient reflexionar sobre el mateix, i valorar si els objectius que ens havíem preestablerts s’han vist assolits o no.

En primer lloc, valoraré la implicació del centre de pràctiques en el projecte de millora. Des del meu punt de vista, durant les primeres setmanes de pràctiques em va donar la sensació que el projecte, les decisions que preníem en relació en aquest, era únicament responsabilitat de les practicants, no sentia que la responsabilitat fos conjunta i que hi hagués una implicació mútua, això va condicionar la nostra actitud, sentint-nos des ubicades. Personalment, em va mancar una guia, un equip docent més involucrat.

Pel que fa al pressupost, no varem disposar de seguida dels diners, això ens limitava a l’hora d’elaborar nous materials per introduir en el taller - laboratori, com per exemple: les fustes necessàries per realitzar la taula multisensorial.  A mesura que el temps corria i se’ns anava ficant a sobre, sí que vaig percebre una major implicació per part del centre, però aquesta tardana a l’hora d’involucrar-se va provocar que ens retardéssim en la introducció de nous materials.

Tot i així, considero que de manera general sí que hem assolit els objectius que ens havíem preestablert, hem aconseguit introduir material natural i no estructurat que fomenti, que incentivi a la manipulació, la descoberta i l’experimentació. Hem aconseguit que el material que hem introduït s’ajusti a les necessitats i demandes dels infants i aquests han resultat ser materials suggerents que han suscitat el seu interès i sobre tot, ham ampliat considerablement les possibilitats de manipular, de descobrir, inventar, crear....dels infants.

Un dels objectius principals era fer una recerca exhaustiva de material natural destinat als lactants, les exigències era buscar materials resistents, higiènics i duradors, i que aquests fossin naturals. Considero que era una tasca força complexa, tenint en compte que el material natural, la naturalesa en sí, es caracteritza per regenerar-se, deteriorar-se, néixer i morir. Per tant, fer una recerca de material natural destinat a nadons, que donés resposta a les exigències esmentades anteriorment ens ha resultat complex, i crec que ha quedat una mica “coix”, no perquè no s’hagi fet una recerca exhaustiva, sinó perquè no hem aconseguit trobar varietat de material natural que s’ajusti a aquest perfil.

Aspectes que considero que serien interessats haver introduït abans de posar en marxa el projecte de millora, és haver informat als familiars, a través d’un bolletí, circular, e-mail o a través d’altres canals de comunicació, sobre el projecte que es duria en marxa en el centre, a més a més d’haver-los fets partícips del projecte, passant una enquesta, al igual que varen fer les practicants de l’escoleta de sencelles, per tal de conèixer la seva opinió respecta a l’elaboració d’un taller laboratori a partir de material natural i no estructurat, amb l’objectiu que els seus infants tinguin un espai on manipular, experimentar, inventar....així com demanar la seva col·laboració a l’hora d’aportar material, aportar idees, suggeriments...crec que implicar a les famílies haguera estat un aspecte interessant i segurament ens hagueren pogut aportar nova informació que haguera pogut resultar força útil.

Durant el procés, considero que hauria estat adient establir un horari que marqués els moments d’ús del laboratori. Aquest des del primer moment, durant l’escola matinera, a mesura que anaven arribant als infants, estava obert, tots els infants hi tenien accés lliurament, això provocava que el propi espai i el material que s’anava introduït perdés l’essència, i perdés l’interès dels infants. Per tant aquest crec que és un aspecte que s’hauria d’haver tingut en compte, fer ús del taller laboratori tenint en compte els objectius preestablerts, no com un lloc d’espera i de joc lliure. 

Per acabar, i ara reflexionant sobre l’organització a nivell de grup per desenvolupar el projecte de millora, considero que des d’un primer moment ens hauríem d’haver dissenyat un horari, marcant uns límits de temps per tal de tenir unes determinades tasques acabades i presentades, ja que això haguera agilitzat el procés. Tot i així la relació amb les companyes ha estat molt bona i totes hem col·laborat i participant activament per tal d’aconseguir que els resultats fossin els més ajustats possibles a al que ens havíem marcat prèviament.

Justificació de les competències

Per realitzar l’entrada en el blog he hagut de reflexionar sobre el projecte de millora posa’t en marxa per part de les practicants de la universitat, això m’ha fet adonar-me dels errors comesos, m’ha ajudat a identificar problemes i a replantejar-me quins canvis seria convenient introduir. (5.2)

El fet de reflexionar sobre el projecte de millora m’ha permès detectar i identificar els obstacles i les resistències que ens hem trobat en l’aplicació del mateix. (5.4)

Què m'han aportat els projectes de millora i documentals dels meus companys i companyes?

Durant els dos últims dies de classe, hem tingut l’oportunitat de conèixer diferents projectes de millora i documentals, que han realitzat els nostres companys i companyes en els seus respectius centres de pràctiques, o en centres que han anat a visitar per tal de conèixer millor el seu funcionament i/o dinàmica.

A partir de les exposicions dels projectes de millora, me n’he adonat que hi ha companys i companyes que han estat recolzats per l’equip docent del centre a l’hora de dur endavant el seu projecte de millora, en la majoria de casos proposats pel propi centre; en canvi d’altres, no han tingut aquesta sort, fet que ha condicionat els resultats finals dels seus respectius projectes.

Considero que la implicació de l’equip docent és clau i fonamental si pretenem que el projecte de millora tingui continuïtat en el centre una volta les practicants hagin acabat el seu període de pràctiques. Sinó és així, des del meu punt de vista, totes les propostes que han anat introduint les practicants acabaran arraconades en un espai del centre i el projecte de millora haurà quedat reduït a una simple tasca a desenvolupar per tal que la universitat pugui avaluar la teva estància en el centre. Per tant, si el projecte de millora ha de ser real i ha de tenir continuïtat, l’interès de l’escoleta i la implicació de tot l’equip docent del centre és fonamental.

En una de les presentacions de projectes de millora que vaig adonar-me més clarament de la manca d’interès i suport que van rebre les practicants pel que fa al projecte és en el cas de l’escoleta Huialfàs, projecte titulat: “El pati un moment de joc”.

En aquest cas, partint del que ens van contar les practicants, vaig interpretar que hi havia una clara manca d’implicació per part de l’equip docent del centre, a més a més, l’enfocament que donaven les practicants a aquest projecte de millora, diferia amb l’enfocament que donaven les mestres de l’escoleta. Les mestres cercaven comoditat, un pati decorat, un pati per mirar i no tocar. En canvi, sabem que els infants aprenen i es desenvolupen cognitivament a partir de l’interacció amb el medi físic, és a dir,  experimentant, manipulant, jugant, inventant...per això les practicants tenien com objectiu que el pati fos un lloc que convidés a aquestes accions. Els objectius preestablerts de les practicants no han pogut veure la llum i finalment s’ha quedat reduït, com elles pròpiament varen dir, en un pati merament decoratiu.

Això hem fa reflexionar sobre la importància de treballar en equip, la importància que l’equip del centre estigui motivat i implicat en el projecte, i sobretot que el projecte vagi encaminat a les necessitats, demandes, interessos dels infants i no a les demandes i interessos dels adults.  

Sincerament m’ha xocat la visió de l’equip docent d’aquest centre, amb la visió de l’equip docent del meu centre de pràctiques. La filosofia de l’escoleta Gianni Rodari, l’escoleta on jo he realitzat les pràctiques, difereix totalment de la forma de concebre l’educació que té l’equip de l’escoleta Huialfàs. En l’escoleta Gianni Rodari es dur a terme una pedagogia activa, on els infants són els constructors del seu propi procés d’aprenentatge, els infants aprenen per descobrint, a partir de l’interacció amb el medi físic i social. Les mestres creen espais, contextos que conviden als infants a observar, a manipular, explorar, experimentar, plantejar-se hipòtesis, a inventar, crear....elles són una guia per a l’infant, els vertaders protagonistes són els fillets i filletes.

Per altra banda, com ens demanen les mestres d’innovació i reflexió, explicaré quins aprenentatges més he dut a terme en relació als projectes i documentals exposats; en aquest cas, esmentaré els que per mi han estat més significatius i més enriquidors.  

Un projecte de millora que m’ha semblat excepcional és el realitzat per les practicants de l’escoleta Es Molins de Sencelles. Considero que les propostes que han dissenyat i elaborat obren un gran ventall de possibilitats perquè els infants desenvolupin els 5 sentits, són espais delimitats on cadascun d’ells tenen uns objectius preestablerts, però tots ells conviden a la descoberta, a l’exploració hi ha la manipulació.

Un altre aspecte que m’ha semblat força interessant és la metodologia que han utilitzat per involucrar a tota la comunitat educativa: famílies, infants i mestres.

El fet d’elaborar un fulletó informant a les famílies del projecte de millora que realitzaran les practicants juntament amb l’equip docent del centre, així com elaborar una enquesta destinada a les famílies per tal de conèixer la seva visió en quan al funcionament, possibilitats, materials.....que ofereix el pati, així com donar-los l’oportunitat de realitzar propostes per tal de tenir-les en compte a l’hora de realitzar el projecte, em pareix força interessant i d’una importància cabdal. D’aquesta manera han aconseguit, des del meu punt de vista, que l’implicació dels familiars sigui major: aportant idees, materials i col·laborant amb la feina que requeria aquest projecte, a més a més, d’aconseguir donar resposta a les necessitats dels infants, des del punt de vista de les famílies, de les mestres i de les practicants, una autèntica implicació de tota la comunitat educativa, el que possibilita que la tasca docent sigui de qualitat.

Una bona pràctica que m’ha semblat també interessant, és la duta a terme a l’escoleta Huialfàs, anomenada el racó del moc. Com tots nosaltres sabem, tots els infants en un moment o l’altre del dia, de la setmana....tenen moc, és una acció diària la d’agafar un mocador i llevar els mocs als infants. A l’educació infantil es treballa perquè els infants vagin adquirint cada cop major autonomia, però pel que fa a la meva escoleta, l’acció de llevar els mocs als infants sempre ho realitzen les mestres o la practicant, no s’incentiva a què els infants ho faixin per ells mateixos. Per això, aquesta em pareix una proposta senzilla però molt eficaç. El fet d’habilitar un espai de l’aula, destinat al racó del moc, disposant un mirall al seu abast per tal que puguin ser conscients que tenen moc i poder comprovar si han aconseguit llevar-se’l o no, suscita interès als infants, els engresca a realitzar una acció que abans per ells passava desapercebuda, mantenint un paper passiu.

M’ha semblat una proposta molt encertada, han aconseguit que els infants siguin autònoms a l’hora de llevar-se els mocs, han aconseguit que els infants siguin empàtics, ajudant-se uns amb els altres, i segurament la dinàmica de la classe també s’ha vist beneficiada.

Per acabar, faré referència a un documental que m’ha semblat interessant, el canvi de bolquers – Emmi Pikler, a l’escoleta Es Molins. Em sembla pertinent fer referència a aquest documental ja que considero que la forma de realitzar aquest moment d’higiene, per part d’una practicant, és excepcional. En moltes ocasions, aquest moment íntim entre adulta – infant, és converteix en un moment purament mecànic, on la rapidesa és la guia del moment, en canvi, en aquesta escoleta, i concretament gràcies a  la” manera de fer” d’aquesta practicant, el canvi de bolquers és converteix en un moment de comunicació entre ambdós, un moment on l’infant gaudeix d’una atenció individualitzada i privilegiada, on es permet que s’enforteixin els lligam afectius entre adult i infant. He estat contenta de veure que la bona pràctica del canvi de bolquers que es realitza en el meu centre de pràctiques també hi és present en altres escoletes.

Justificació de les competències

He tingut l’oportunitat de realitzar aquesta entrada en el blog perquè m’ha estat possible conèixer experiències de companys i companyes en diferents centres educatius que m’han permès ampliar els meus coneixements. (1.3)

Per realitzar aquesta entrada en el blog he hagut d’arribar a conclusions a partir de la contrastació entre la teoria i la pràctica, això m’ha permès explicar els aprenentatges que he dut a terme en relació als projectes de millora i documentals. (1.4)

Plans de millora de l'etapa 0-3

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

El projecte de millora es centra en optimitzar i facilitar el període d’adaptació dels infants que passen de l’escoleta a l’escola i treballar perquè hi hagi coherència educativa entre ambdós cicles.

Considero que aquest és un tema força significatiu i que se li ha de donar la importància que mereix.  El període d’adaptació requereix temps, temps perquè els infants es sentin segurs i tranquils en un context que és nou per a ells. Aquest és un període en el qual l’infant ha d’acceptar la pèrdua i el guany que suposa la separació dels seus pares fins acceptar completament la nova dinàmica escolar, és un procés de separació de la seva família i a l’hora un moment de construir un nou lligam afectiu amb altres adults, altres adults que s’hauran de compartir amb la resta de companys/es. Per l’infant suposa integrar-se en un nou context, nous espais, noves dinàmiques i nous horaris.  Des del meu punt de vista, la acollida tant dels infants com de les famílies és més càlida i més propera en les escoletes, a diferència de les escoles, i s’hauria de tenir en compte que per els pares/mares i infants, pot ser igual d’angoixant dur als seus filles i filles per primer cop a l’escoleta, com canviar d’escola i passar a un altre cicle. Suposa igualment separar-se dels seus fills/es, compartir l’afecta de l’infant amb les mestres, un canvi en la dinàmica familiar, horaris, rutines i això provoca sentiments de culpa, inseguretat, dubtes i pors, per tant la relació entre escola i família és clau perquè aquest període sigui el més òptim possible pels tres agents implicats: la família, l’infant i les mestres. Per aquest motiu l’escola ha de planificar una sèrie d’estratègies d’intervenció educatives per facilitar el procés d’adaptació.

En aquest projecte de millora veiem com es concreten una sèrie d’activitats per tal d’optimitzar el període d’adaptació, però tot i així considero que podrien esta més desenvolupades i especificades.  

És igual d’important que els espais de l’escoleta hagin estat impregnats per la presència de pares i mares, en el primer cicle, com en el segon cicle d’infantil, això donarà seguretat a l’infant i afavorirem un major benestar d’aquest.

Em pareix un bon projecte de millora per aquest motiu, si aconseguim que escola i família caminin juntes, optimitzarem el període d’adaptació i aconseguirem major coherència educativa.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he revisat altres experiències, en aquest cas projectes de millora, que m’han servit per ampliar la pròpia formació. (1.3)

El projecte de millora

Els materials naturals i no estructurats

La necessitat d'establir i desenvolupar aquest pla de millora té com a punts de partida els següents: Per una banda, sorgeix arrel d'una iniciativa per part de les practicants de l'any passat que pretén assenyalar i destacar la llarga trajectòria i bagatge que té l'escoleta en quant a la descoberta, la manipulació i l'experimentació amb materials naturals. A partir d'aquí i partint de les seves iniciatives i introduccions de materials, la nostra feina és donar continuïtat i comprovar els interessos que susciten els materials naturals als infants, reflexionar i innovar-los així com aportar-ne de nous i crear un espai “taller-laboratori” on disposar tot el material que s'anirà introduint.

L'objectiu principal d'aquest pla de millora és anar introduint nous elements naturals i no estructurats en gran quantitat i varietat. Pretenem apropar-nos a la necessitat d’establir un món sostenible, d'obrir una finestra cap a la natura i de participar d'ella en lloc de mantenir-nos aliens. A més el material natural en combinació amb el material no estructurat té múltiples funcions i possibilitats; fet que fomenta la curiositat, la creativitat, la descoberta, l'exploració, manipulació, experimentació, la imaginació, etc. En resum, estimula que els infants inventin i decideixin quina funció volen donar a cada element. Com a punt a destacar cal esmentar el fet que aquest projecte no ha estat concebut com un projecte tancat amb una durada limitada, sinó que el que es pretén és que passi a formar part de la filosofia de l'escola on els seus referents són les escoletes de Reggio Emilia i Pistoia, que s'incorpori com a un tret d'identitat i es contempli dintre dels documents del centre.

Una altra concepció que guia el nostre projecte està basada en l'aprofitament dels recursos que ens ofereix la natura i l'entorn més proper, cercar concordança amb la idea del reciclatge i en què els rebuig poden ser aprofitats per a altres funcions diferents i establir una sinergia que permeti al màxim aprofitar aquests recursos. Dintre de les nostres possibilitats els materials que s'aniran introduint seran de producció pròpia, materials reciclats i elements naturals del nostre abast. Tots els materials que disposarem hauran d'estar consensuats per tota l'escoleta i hauran de complir amb les característiques següents: una bona resistència, duraders, higiènics, tamany adequat, etc. És a dir, adaptats a les característiques evolutives dels infants.

Pel que fa a l'organització i planificació de tasques cal esmentar que no ens vàrem marcar un cronograma amb les tasques a realitzar, cosa que amb el dia a dia hem enyorat i finalment rectificant degut a que ens sentíem angoixades i una mica desorientades. Un aspecte a destacar que ens ha condicionat la nostra planificació ha estat que fins a dia d'avui no disposàvem dels doblers necessaris per poder crear els materials d'elaboració pròpia. Una vegada aquests aspectes han quedat solventats ens varem començar a establir les tasques, a organitzar com elaboraríem els materials, les propostes que havíem pensat i com les duríem a terme i a fer una recerca més exhaustiva.

Des de què hem fet això hem vist millors resultats i ens hem adonat que tot va molt millor tant entre nosaltres com amb l'escoleta ja que veiem la nostra feina més encaminada i a poc a poc el laboratori va adquirint major”forma” i ambientació; en certa manera, el sentim més nostre.

En resum, podem dir que per realitzar la planificació hem tingut en compte el treball en grup, la col·laboració i l'aprofitament dels punts forts que cadascuna té.

El projecte de millora esta condicionat per la imatge que tenim nosaltres vers als infants: un nen capaç, actiu, explorador, amb nombroses potencialitats que ha de desenvolupar, un infant constructor del seu propi aprenentatge.

La proposta del laboratori permet el desenvolupament d’aquesta forma d’ensenyament, que porten a l’assoliment d’aprenentatges significatius per part dels infants i el desenvolupament de la seva capacitat creativa. Tal i com assenyala Loris Malaguzzi “L’objectiu és que l’escola no prepari per a la vida, sinó que sigui un àmbit on es pugui viure”. Com també diuen els arquitectes Ceppi i Zini “Toda la escuela debería ser un gran laboratorio para el autoaprendizaje de los niños y niñas.“

L’escola - laboratori entesa com un context d'aprenentatge i exploració on els infants puguin trobar materials i equipaments, en aquest cas naturals i no estructurats, que motivin la seva curiositat, la imaginació i que els susciti interès, transformacions d'espais que propicien que l'infant sigui protagonista de la seva acció, espais i situacions on hagin de projectar, plantejar-se hipòtesis, resoldre problemes i cercar estratègies d'acció diverses.

En primer lloc per poder introduir els nous materials requeríem conèixer quines eren les necessitats, interessos i demandes dels infants. Per això, la primera passa que varem dur a terme va ser observar els infants amb el material natural i no estructurat que ja disposaven i realitzar diferents registres per tal de poder desvetllar aquests aspectes. A partir d'aquí varem conèixer els projectes que els infants realitzaven i quines mancances hi havia per tal d'enriquir les seves accions i conseqüentment els seus aprenentatges; i així poder millorar les nostres propostes.

Així doncs, ens varem adonar que depenent del moment evolutiu dels infants el seu joc, els seus interessos i les seves necessitats variaven molt; per tant els recursos materials havien d'estar adaptats a les característiques dels diferents grup – classe. A grans trets varem veure que la manera d'interactuar dels lactants amb el material es basava en una exploració sensorial, conèixer les característiques i propietats generals dels objectes a partir del seu propi cos. En canvi, els infants a partir d'un any les accions que realitzen es basen en la manipulació, experimentació, exploració i joc simbòlic.

D'aquesta manera, seguint amb la divisió entre lactants i majors d'un any, els materials que hem introduit a l'aula dels Nanets estan destinats a l'exploració sensorial a través dels cinc sentits.

Bosses per a l'olfacte fetes amb lavanda, menta, romaní, pètals de rosa i canyella.

Bosses per al tacte fetes amb teles de diferents textures; ia l'hora per a la sonoritat, plenes de copinyes, pedretes, bolles, etc.

Pulseres sonores fetes amb bolles i cubs de fusta, fil de cuir i picarols.

Taula multisensorial.

A més, falta introduir encaixos amb elements naturals i una taula complementaria a la multisensorial on es disposarà el material per a la seva combinació. Finalment, ambientar l'espai per tal que sigui atractiu, suggerent i càlid. 

Pel que fa al laboratori destinat als Reietons (1 any grans), Dracs (2 anys petits) i Gegants (2 anys grans) trobem:

Materials naturals:

•                   Copinyes

•                   Pinyes

•                   Carabasses

•                   Llavors

•                   Troncs tallats en rodanxes de diferents formes i mides.

•                   Canyes.

•                   Teles.

•                   Pedres.

•                   Fulles

•                   Fils de cuir.

Materials no estructurats:

•                   Recipients transparents de diferents mesures.

•                   Recipients transparents foradats.

•                   Recipients de fusta.

•                   Recipients naturals.

•                   Tubs transparents de diferents mides.

•                   Murter.

•                   Taps de suro.

•                   Suports de cartró individuals amb separadors.

•                   Overes.

•                   Taula d'experimentació.

A més falta introduir una base amb fustes per a encaixos, una placa imantada amb materials de metalls, cubs de fusta i més recipients transparents. Finalment, al igual que en el laboratori dels nanets, falta ambientar l'espai per tal que sigui atractiu, suggerent, càlid...

Una vegada hem explicat tot el projecte de millora i les nostres intervencions cal destacar com realitzarem l'avaluació, en aquesta tindrem especial interès en observar les nostres aportacions basant-nos en les accions que realitzin els infants amb les nostres propostes. 

La manera de dur-ho a terme serà partint de l'observació i la documentació, fent ús de registres descriptius, notes de camp i fotografies, per així poder focalitzar millor la nostra mirada i adonar-nos si les nostres introduccions han estat encertades o no. La documentació de tot això serà la peça clau per realitzar l’avaluació, a més a més ens permetrà elaborar un document dirigit al centre, per tal de poder mostrar a la seva comunitat educativa el procés i la història del projecte desenvolupat.

Tornant al procés de desenvolupament del projecte, podem dir que hem avançat molt en referència a la elaboració i recerca de materials així com en la organització del “taller-laboratori” que cada vegada té més forma i coherència. Aquesta és una evidència, de què hem assolit l'objectiu: introduir materials naturals i no estructurats, realitzar una recerca més precisa en relació als moments evolutius dels infants i la idea d'organitzar i ambientar el taller laboratori.

En resum i després de reflexionar sobre tot aquest procés que hem dut a terme durant les nostres pràctiques podem dir que a nivell d'aula  som conscients que hem aportat diversitat de materials i que les mestres s'han mostrat receptives i il·lusionades, encara que ens falta polir certs detalls com ara: introduir més quantitat de materials complementaris i millorar l'ambientació. En general podem veure que hi ha una complicitat i un reconeixement de la nostra tasca, duta a terme fins a dies d’ara. Per part dels infants cal destacar que observem un gran interès cap a les nostres aportacions i experimenten amb les nostres propostes mostrant-se curiosos i engrescats.

Pel que fa a nivell de centre cal dir que aquest projecte engloba a tota la comunitat educativa i per tant veiem com la nostra feina ha influït a tot l’àmbit escolar i que tots han pogut apreciar la nostra tasca duta a terme.

Finalment, en quant a les relacions intrapersonals hem de dir que ens sentim molt realitzades, tot i que hi ha hagut moments que ens hem sentit realment perdudes i angoixades, però amb esforç hem aconseguit reconduir el nostre camí i les nostres accions a seguir. Hem aportat el millor de cadascuna i hem estat constants en la feina per poder arribar al punt en què ens trobem ara.

Som conscients que encara ens queda feina per fer,  però observant els resultats aconseguits i l'espai que hem confeccionat estam molt contentes i il·lusionades per a continuar.

Realitzar aquest projecte de millora ha estat un gran repte per nosaltres, ens ha suposat un gran esforç a l'hora de d’informar-nos, cercar marcs teòrics en relació al tema, fer una recerca de materials, reflexionar i sobretot innovar ja que partíem d'un projecte ja començat i estructurat, però a la vegada ha estat molt beneficiós i podem dir que ens ha aportat tota una sèrie de competències i experiències que durant la carrera no havíem experimentat.

Marta Cañellas Ramis

Neus Gomila Febrer

M.Araceli Pérez Andúja

Justificació de les competències

Per poder dur a terme el projecte de millora hem tingut que conèixer el funcionament del centre, les necessitats, demandes i interessos d’aquest. Per aquest motiu, prèviament ens hem plantejat una sèrie de preguntes per tal d’encertar al màxim la distribució del taller laboratori i el material que s’anirà introduint, perquè s’ajusti a les característiques del centre i no sigui un entrebanc a l’hora de fer-ne ús en el dia a dia. (3.1)

A partir d’aquesta entrada en el blog he justificat i contextualitzat el projecte de millora; justificat a partir d’un anàlisi previ de les necessitats dels infants. L’anàlisi s’ha realitzat a partir de l’observació directa.  (5.2) 

Bona pràctica

El Canvi de bolquers

Durant les setmanes que duc fent pràctiques he pogut observar i reflexionar sobre com és dur a terme el canvi de bolquers  a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques. A partir de l’observació, de la reflexió posterior, d’enllaçar els meus coneixements teòrics amb la realitat de l’aula, puc  dir amb ple convenciment que en el meu centre el canvi de bolquers és una bona pràctica.

 En primer lloc, dir que aquest sempre es realitza en el mateix lloc, un espai habilitat per aquesta acció. Al fet que sempre es realitzi en el mateix lloc crea un clima d’intimitat, un lloc predicible  per l’infant que li dóna seguretat.

Al costat del canviador es disposa d’una sèrie de compartiments, un per a cada infant, on hi ha la tovallola, les tovalloletes, la crema i els bolquers nets; tot el que es necessita per realitzar el canvi de bolquers es prepara prèviament.

Des del meu punt de vista, crec que la forma com duen a terme el canvi de bolquers les dues mestres és la correcte i per tant com hauria de ser aquest procés, aquesta rutina i acció d’higiene que es dur a terme varis cops al dia. Per elles és un acció d’higiene, però també un moment que permet enfortir el lligam afectiu entre infant – adult.

La seva manera de fer segueix, des del meu punt de vista,  la concepció de com s’ha de dur a terme un canvi de bolquers segons  la pedagoga i pediatra Emmi Pikler. 

He pogut observar que per ambdues mestres, no és simplement un procés purament mecànic, sinó que és un moment de relacionar, un moment de benestar i de comunicació entre els dos, un moment en el qual donen una atenció individualitzada i privilegiada a l’infant, un moment tranquil i relaxant.

Durant aquest procés mantenen un diàleg visual, verbal i corporal amb ell, el fan partícip, permetent així que vagi coneixent les parts del cos, el seu esquema corporal, que vagi sent cada cop més autònom, que senti que ell també té la capacitat de contribuir en aquest procés. Tenen la imatge d’un infant capaç, aquesta imatge se li transmet al fillet/a i això li proporciona seguretat, confiança en ell mateix i per tant, estimula el seu interès per ser cada cop més autònom. 

Les mestres durant el canvi realitzen diferents accions, verbalitzacions, gestos: els hi ensenyen els dibuixos que hi ha en el bolquer, els pregunten que veuen, quin animal hi ha, de quin color és, a altres els canten una cançó, els hi fan “moixonies”, els pregunten que han fet durant l’hora de pati, si ha vingut l’especialista de música els pregunten quines cançons ha cantat, etc... i sempre els fan col·laborar en el procés; els diuen que agafin una tovalloleta, que obrin les cames, que les aixequin...

Considero que en tot moment donen resposta a les necessitats dels infants, i que depenent dels gusts, de les preferències, del caràcter de cada fillet/a  van ajustat la seva forma de fer i actuar. A mesura que vaig observant i reflexionant estic segura que això no és improvitzat, sinó que són mecanismes que estan premeditats, que tenen una fonamentació teòrica i que permeten que aquest sigui un moment de plaer, pau i benestar. Establir un vincle segur amb un infant influeix en les respostes que aquest donarà davant determinats estímuls i per això el canvi de bolquer es pretén que sigui un temps de comunicació ja que això condicionà la reacció i l’actitud de l’infant durant aquest procés.

Per altra banda, abans de canviar-li el bolquer sempre se li diu a l’infant, se l’informa, se li verbalitza, no se’l agafa i se’l dur al canviador sense comunicar-li, això és un altre manera de fer que permet al fillet/a  anticipar-se i que també li dóna tranquil·litat.  Tenen la visió de l’infant com un ser actiu, competent, amb iniciativa i sobre tot un subjecte amb enormes capacitats i potencialitats.

“El niño necesita estar limpio para sentirse bien. Un buen cambio de pañales no significa tener la toalla y el jabón a punto; es el moment idóneo para tener una relación individual con cada niño”

Mª Rosa Ferri

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada en el blog he observat quin procediment segueixen les mestres a l’hora de realitzar el canvi de bolquers i posteriorment he reflexionat sobre si les accions que duen a terme són les més favorables per l’infant i per què, per tant, me qüestionat quins elements són els que porten a una bona actuació professional. (1.2)

A partir de la contrastació entre els meus coneixements teòrics i l’observació pràctica a l’aula he conclòs si és o no una bona pràctica educativa. (1.4)

Bones pràctiques 0-3

Del llistat d’experiències 0-3 que ens han ofert les professores d’innovació i reflexió educativa, n’he elegides tres que m’han cridat més l’atenció per diferents motius que explicaré més endavant, aquestes són les següents:

Descobrint la carabassa

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

Materials d’experimentació

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/beure.htm

Descobrint la carabassa

He elegit aquesta experiència, perquè curiosament a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques, varem introduir les carabasses durant una sessió de transformació de l’espai, m’ha semblat interessant poder contrastar aquesta experiència, amb la meva pròpia. En el meu cas els varem ofertar carabasses senceres, de diferents mesures: petites, mitjanes i grosses; altres estaven tallades en forma de bol o de pala.  Juntament amb les carabasses se’ls hi va disposar altres materials naturals: copinyes, anus, pinyes... per així poder observar quins projectes realitzaven amb tots aquets elements. Al igual que en aquesta experiència, en l’escoleta on estic realitzant el pràcticum, es té molt en compte l’estètica, la manera com es disposa al material als infants, l’objectiu és crear contextos idonis que convidin a experimentar, manipular, crear, descobrir, inventar...

Centrant-me en aquesta experiència, el primer aspecte que em pareix interessant és que el material utilitzat l’ha proporcionat una mare, per tant ja veiem que es dóna importància a la col·laboració entre família i escola, a més a més de permetre oferir als infants un element que pot ser conegut per a ells dins l’àmbit familiar però que no han tingut l’oportunitat de manipular-lo.

En segon lloc, veiem com se’ls hi disposa un material i els infants per iniciativa pròpia l’observen, el toquen, l’agafen, l’exploren;  l’infant no manipula per imposició dels adults, sinó perquè han dissenyat un context que els suscita curiositat, interès. Es respecte el temps que necessita cada infant per explorar un objecte, la mestra espera, observa, “deixar fer” que descobreixin per ells mateixos... Ens transmet que la seva imatge d’infant és la imatge d’un infant capaç, un infant amb nombroses potencialitats a desenvolupar.

Materials d’experimentació

M’ha semblat interessant aquesta proposta pel fet que donen també importància a què els infants tinguin l’oportunitat de jugar amb material no estructurat i material natural, per defugir de la invasió de joguines convencionals força comercialitzades en la societat actual.

El material no estructurat i natural fomenta la creativitat dels infants, estimula la imaginació, permet que els fillets i filletes donin nombroses possibilitats a aquests elements que no tenen una única funció o finalitat, com és el cas de les joguines convencionals. Aquest material no ve amb unes instruccions que t’indiquin com ha de ser utilitzat i quin ús se li ha de donar; aquest fet ja dóna llibertat, dóna peu als infants a imaginar, experimentar, investigar, descobrir i inventar.

Per altra banda, són elements que són familiars per ells en el context familiar, però que en moltes ocasions no se’ls dóna la possibilitat d’explorar-los. Per tant, em sembla encertat oferir l’oportunitat als infants de conèixer-los a través de safates d’experimentació, estimulant així els diferents sentits: vista, olfacte, tacte, gust i oïda.

Poder anar a beure aigua

He elegit aquesta experiència perquè m’ha fet plantejar-me una sèrie de qüestions que no m’havia formulat fins hores d’ara.

A l’escoleta a la qual estic fent pràctiques s’ofereix aigua als infants a l’hora de berenar i a l’hora de dinar, com succeïa en el cas d’aquesta experiència. Em sembla força interessant la reflexió que fa aquesta mestra, plantejant-se el dubte de sí és adient només oferir-ne a l’hora de berenar, tots en el mateix temps, tenint en compte que, possiblement, un infant pot tenir set en qualsevol altre moment, i per la seva forma de ser no gosa a preguntar-ho. L’alternativa que proposa és l’espai de beure aigua, i considero que és una proposta interessant i que dóna resposta a les necessitats dels infants. Sabem que sí els fillets i filletes no tenen cobertes les necessitats bàsiques: tenir gana, set, son, dur el bolquer brut...condiciona els seus aprenentatges, per tant, oferir als infants aigua durant tota la jornada escolar, pot millorar el seu benestar físic i també anímic el que es traduirà en unes condiciones més òptimes per explorar, experimentar, investigar, descobrir...i en resum aprendre.

Pel que fa al color dels gots, en el cas de la meva escoleta, els infants beuen en gots de vidre, per tant ja no veuen distorsionat el color de l’aigua, el que em pareix adient. Considero que els infants tenen el dret i la necessitat de conèixer als elements tal i com són en la realitat, i a més, al fet que en lloc de gots de plàstic siguin gots de vidre, obliga també ensenyar-los amb més precisió, com s’han d’agafar correctament aquets per evitar que ens caiguin i es rompin, obliga a tenir més cura dels objectes, aprendre quin tracta se’ls ha de donar en funció de les seves propietats: vidre, plàstic.... i que se’n adonin què passa si cau un got de vidre i què passa si cau un got de plàstic.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he reflexionat sobre els elements que porten  a una bona actuació professional, justificant i argumentant el perquè. (1.2)

He identificat bones pràctiques que considero que tenen lloc a l’escoleta en la qual estic fent pràctiques i les he comparades amb les experiències 0-3 que he escollit. (4.2)

Contrast de jornades

A partir de conèixer com és el dia a dia de les meves companyes en una aula del primer cicle d’educació infantil, en les seves respectives escoletes, i comparant les seves jornades amb el meu dia a dia, m’he adonat que hi ha més similituds que no pas diferències.

La similitud més clara són la importància cabdal que donen a les rutines, aquests moments de vida quotidiana permeten que el fillet/a tingui uns marcs de referència clars i constants en relació amb quines són les normes de conducta que cal seguir en cada situació i/o context.  L’infant ha d’aprendre què és el que sí pot fer i el que no pot fer en una situació i en una altra, quina és l’actitud que ha de tenir en cada moment, això l’ajudarà a organitzar-se personalment i a ser cada cop més autònom; d’aquí sorgeix el motiu de perquè totes les escoletes coincideixen en donar rellevància a aquets moments de descans, d’alimentació, de neteja...

Tot i això, també he trobat dos aspectes que manquen en el meu centre i que en la resta d’escoletes es duen a terme i crec que seria interessant incorporar; una d’elles és la rutina del bon dia.  Aquesta rutina permet treballar el temps, quin temps fa, quin temps sol fer més habitualment; quins comanys/es han vingut a l’escoleta i quins no han vingut, per què no han vingut?, pot ser per què estan malalts?, que ens passa quan estam malalts?; que farem avui?, permet també treballar els símbols, passar llista mitjançant uns símbols que identifiquin a cada infant, aquets símbols ens possibilitaran treballar la identitat personal i la identitat de grup...

L’altre aspecte que no es treballa en la meva escoleta i que també crec que podria ser emotiu, és l’infant protagonista, aquest és un altre mètode que també contribueix a crear la identitat personal a les escoles. L’infant protagonista permet que cada infant expliqui la seva biografia, recordant experiències importants de la seva vida donant-les a conèixer als seus companys/es. És una manera també que l’escoleta doni cabuda a l’infant amb totes les seves experiències més personals, que la resta de fillets i filletes coneguin a cada un dels seus amic i amigues més profundament, valorant la diversitat d’experiències, de famílies...s’aconsegueix també establir vincles afectius entre escola i família, tenint en compte que els pares participen, preparen una activitat quan el seu fill/a és el protagonista...

Per tant, reflexionant sobre les similituds i diferències entres les diferents jornades, a nivell general, aquestes serien les dues propostes que plantejaria a la meva escoleta.

Justificació de les competències

Considero que per realitzar aquesta entrada en el blog he reflexionat  sobre quins elements porten a una bona actuació professional, he comparat jornades escolars de diferents centres i he fet una valoració de quines actuacions, activitats, intervencions...considero que són bones pràctiques i per tant introduiria a l’escoleta a la qual estic realitzant les pràctiques. (1.2)

Per elaborar aquesta entrada ha estat essencial haver d’identificar les bones pràctiques que es duen a terme a les diferents escoletes, comparar les pràctiques que realitzen en els diferents centre i valorar quines crec que són més adients i quines no, per seguidament poder justificar perquè introduiria unes activitats, unes rutines, que en la meva escoleta no es duent a terme i en altres centres sí. (4.2)

Les creences de la mestra

Tenint en compte que aquesta entrada està vinculada amb l’entrada de l’observació a l’aula, realitzada el 05–03-2013, en la qual vaig descriure el meu primer dia a l’escoleta, i on em vaig centrar principalment en explicar les rutines que segueixen l’aula dels Reietons, l’actitud d’una filleta que estava en període d’adaptació i l’actitud de la mestra davant aquestes situacions; per fer referència a quines crec que són les creences de la mestra per utilitzar unes estratègies d’intervenció i no unes altres, focalitzaré en explicar com crec que ella concep el període d’adaptació, quina importància crec que tenen per a ella les rutines a l’educació infantil, i seguidament de manera general, basant-me en les observacions que he pogut fer fins a hores d’ara com a practicant a l’escoleta, especificaré en quines teories crec que es basa la mestra per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Pel que fa al període d’adaptació, la mestra té en compte que aquest requereix temps, temps perquè els infants es sentin segurs i tranquils en un context que és nou per a ells. Aquest és un període en el qual l’infant ha d’acceptar la pèrdua i el guany que suposa la separació dels seus pares fins acceptar completament la nova dinàmica escolar, és un procés de separació de la seva família i a l’hora un moment de construir un nou lligam afectiu amb altres adults, altres adults que s’hauran de compartir amb la resta de companys/es. Per l’infant suposa integrar-se en un nou context, nous espais, noves dinàmiques i nous horaris, i la mestra considero que és conscient i té present en tot moment aquets condicionants. Durant aquest mes i mig com a practicant he pogut observar la relació que mantenen les mestres amb les famílies i penso que una de les seves creences és la importància de mantenir una bona comunicació entre escola i família; tenen molt present que l’acollida càlida de les famílies també és un aspecte clau del període d’adaptació, per tal de proporcionar-los una certa orientació. S’ha de tenir en compte que per els pares suposa també, separar-se dels seus fills/es, compartir l’afecta de l’infant amb les mestres, un canvi en la dinàmica familiar, horaris, rutines i això provoca sentiments de culpa, inseguretat, dubtes i pors, per tant la relació entre escola i família és essencial perquè aquest període sigui el més òptim possible pels tres agents implicats: la família, l’infant i les mestres. Per la mestra i l’escoleta en general, l’adaptació és un procés que es realitza sense presses, respectant els ritmes de cada infant, on la flexibilitat horària i és present en tot moment i on l’estància dels infants al centre s’allarga de manera progressiva, donant resposta a les seves necessitats.

Pel que fa a les rutines, la mestra té la creença que aquestes són elements claus per fomentar l’autonomia dels infants, accions seqüencials que es repeteixen el llarg dels dies i tenen un valor estructurador. Es tracta de situacions d’interacció força rellevants entre adult i infant, les quals permeten enfortir el lligam afectiu entre ambdós i que condueixen a l’infant a caminar, partint d’una dependència absoluta de la persona adulta, cap a una progressiva autonomia. Aquestes rutines se’ls dedica una gran part del temps a l’educació infantil, ja que són l’element organitzador que condicionen la resta d’activitats i que permeten als infants predir, anticipar el que esdevindrà, orientar-se, i això els proporciona seguretat i tranquil·litat, essencial per anar assolint independència i que l’infant configuri una auto imatge positiva, els objectius primordials que s’han de treballar a l’etapa d’infantil. És important que en la vida diària dels infants hi hagi experiències, accions que s’acostumin a fer d’una mateixa manera i es converteixin així en un hàbit. Les rutines, els hàbits i els rituals, contribuiran a què l’infant tingui la sensació que té un cert control sobre els esdeveniments quotidians i per tant, major seguretat en sí mateix; perquè aquestes formes de fer s’interioritzin és important l’estabilitat. Aquets són els motius de perquè jo crec, que la mestra té aquesta sèrie de rituals clarament marcats en el dia a dia a l’aula.

A partir d’ara em centraré amb les teories i concepcions que considero que la mestra es basa per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Es té molt en compte que una manera que tenen els infants d’aprendre és per imitació i per tant són força conscients que ells són un model pels infants, tant pel que fa al llenguatge, a les actituds, les conductes, maneres de fer, expressions i comportaments envers a les altres persones. Com bé ens parla Albert Bandura, en la teoria de l’aprenentatge social, o també conegut com aprenentatge vicari o modelat, els infants aprenen d’allò que veuen i viuen, l’ambient és una de les causes del comportament.

Sempre que és pertinent utilitzen els premis i càstigs per reforçar o evitar una conducta determinada, per tal que tingui lloc l’aprenentatge de les normes de convivència; pot ser, o bé un somriure, un comentari de lloança, o bé indiferència.

Per altra banda, es té present l’aprenentatge mitjançant la creació de bastides, bastida de la qual ens parla Brunner, és a dir, es donen les ajudes pertinents en el moment indicat.  En una activitat nova per l’infant, qui porta la iniciativa és la persona adulta, però a mesura que aquesta activitat, cançó, conte, ja és familiar pel fillet/a, i aquest va adquirint una major autonomia i iniciativa, la mestra ho valora positivament i passa a desenvolupar un rol de guia, d’observadora, però sempre donant resposta a les necessitats dels infants. En un conte, en una cançó, sí que segueix tenint un paper més directiu, fent de model, però als infants participen activament en l’activitat, realitzant els sons dels animals, fent moviments del cos, dient determinades paraules del conte que ja es saben, se’ls hi fan preguntes perquè aquets reprodueixin part de la seqüència temporal de la història...és d’aquesta manera que aconsegueixen estimular el desenvolupament de l’infant i que aquets arribin a ser capaços d’explicar la història o cantar la cançó gairebé sols.

La persona adulta actua a la zona de desenvolupament pròxim de l’infant, Vigotsky, és el nivell el qual es pot elevar a una persona amb l’ajuda d’una altra. La persona que és més competent que l’infant és l’ajuda, la guia, la mediadora, la que permet a l’infant accedir a les funcions mentals superiors, és  la que dissenya contextos d’aprenentatge que possibiliten que el fillet/a desenvolupi les seves potencialitats; les pràctiques educatives són el motor del desenvolupament humà. Un infant amb un  adult més competent que ell aprendrà a utilitzar els signes que ha creat la cultura, interioritzarà les formes d’adaptació culturals. Les mestres van agafant proximitat o distància, depenent de les necessitats del fillet/a, van donant ajudes o retirant-les a mesura que l’infant és capaç de fer-ho per sí sol. És així que ajuda a l’infant a arribar més enfora d’on podria arribar per ell mateix i aconseguir, progressivament, que sigui cada cop més autònom, que ho pugui arribar a fer per sí sol, el que Vigotsky ho anomenaria nivell de desenvolupament efectiu. He de dir que les mestres tenen en compte en tot moment el grau de maduració de cada infant, les propostes s’adeqüen a les seves necessitats i les ajudes van variant depenent del progrés del fillet/a. Aquestes propostes també es procura que siguin engrescadores, que suscitin interès a l’infant; es pretén que els infants tinguin l’oportunitat d’enllaçar allò conegut amb allò nou, i així aconseguir que l’aprenentatge sigui significatiu, com bé ens deia Ausubel.  Es treballa perquè els aprenentatges que fan els infants es puguin enllaçar entre ells, que no siguin aprenentatges aïllats de la realitat, compartimentats, sinó que es treballa de manera globalitzada, totes les activitats tenen un mateix fil conductor.

Per acabar, un altre referent de l’escoleta també és Piaget, els infants es desenvolupen cognitivament a partir de l’acció, mitjançant la interacció amb el medi físic, a través de l’activitat sensorial i motriu, d’aquí sorgeix la teoria constructivista. Als infants van assimilant tot allò que els entra a través dels sentits a mesura que van interactuant amb l’entorn, això fa que els esquemes mentals preexistents es modifiquin, permet que les estructures cognitives es vagin modificant i que els esquemes de coneixement siguin cada cop més complexes. Per aconseguir-ho, les mestres creen un context favorable per l’aprenentatge, perquè els infants tinguin l’oportunitat d’experimentar amb una gran varietat de material, natural, no estructurat, estructurat, que siguin els constructors, els protagonistes del seu propi aprenentatge, que aprenguin per descobriment, a partir de l’assaig i l’error.

Les preguntes que plantejaria a la mestra per ajudar a reflexionar sobre la seva pràctica docent serien les següents:

- Creus que mantenir una comunicació fluida amb les famílies condiciona l’estat anímic dels infants dins el context escolar?

- Penses que les fonamentacions teòriques amb les quals et bases milloren les relacions que estableixes amb els infants?

- Creus que al fet de treballar en parella educativa millora  considerablement el clima de l’aula?

- En altres circumstàncies, modificaries la teva manera d’actuar davant l’actitud de la filleta que està en el període d’adaptació? 

- Penses que la teva experiència prèvia, com alumna, condiciona la teva manera d’actuar?

Justificació de les competències

Per realitzar l’entrada al blog, prèviament he hagut de contrastar el que jo sé, el que jo penso, els meus coneixements, amb la forma de fer de la mestra. És d’aquesta manera, a partir dels meus coneixements previs, que he pogut identificar i contrastar les pròpies creences amb la manera de “fer” de l’educadora. (2.2)

He especificat quins marcs teòrics considero que justifiquen l’actuació de la professora, per tant

he treballat la competència (4.1)