Reflexió final sobre l'assignatura

Valoració del bloc i valoració de les competències assolides i de com ha estat el meu aprenentatge durant l’assignatura

Aquesta és la meva primera experiència en el camp dels blocs, considero que necessito més formació pel que fa a les noves tecnologies, no som hàbil en aquest aspecte, el que em va provocar un cert pànic quan vaig haver d’obrir el  meu primer bloc, tot i això, a mesura que els dies han anat avançant i he anat fent les diferents entrades, cada cop he anat dominant més aquesta eina i canal de comunicació.

La finalitat d’aquest bloc ha estat reflexiva, un recurs per compartir amb companys i companyes les nostres experiències dins una aula, una eina que ens permet enriquir-nos mútuament. El bloc ens ha permès reflexionar, conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, conèixer quines són les nostres creences, les creences dels professors/es, com aquestes guien la nostra practica a l’aula, identificar quines són bones pràctiques i quines no, plantejar-nos preguntes, formular-nos hipòtesis i en definitiva qüestionar-nos les estratègies d’intervenció educatives pròpies i la de les mestres.  

Sense el bloc les reflexions haguessin estat reflexions superficials; el bloc ens ha permès reflexionar profundament sobre una gran varietat de temes relacionats amb la nostra tasca com a practicants i poder conèixer les reflexions i vivències de la resta de companys/es.

Al fet de justificar a cada entrada les competències treballades, et permet ser conscient de quines són les teves habilitats i les teves mancances a l’hora de desenvolupar-les, i consegüentment et permet rectificar i anar marcant-te i exigint-te cada cop unes fites majors per tal d’assolir-les.

Les etiquetes em pareixen una eina clau i força eficaç que optimitzen el temps per poder valorar quines competències has treballat més i quines has treballat manco.

A més a més, gràcies a l’assignatura innovació i reflexió he pogut conèixer un nou canal de comunicació que em serà útil també en el meu futur professional, ja que aquest pot ser un recurs força funcional i interessant per convertir-se en un mitja de comunicació entre família i escola. En la societat actual, les noves tecnologies estan cada cop més presents i hem de voler disposar de varietat de canals de comunicació per poder arribar a la diversitat de llars i a les necessitats dels diferents destinataris, i aquest és un mitjà de comunicació que em pareix interessant i accessible a la majoria de famílies i ciutadans.

Pel que va a la valoració de les competències, esmentaré les que a principi de semestre vaig valorar-les i vaig adonar-me que eren competències que no les treballava en profunditat i per tant, no les tenia assolides.

La competència 1.3, accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació, puc dir que era una pràctica que no realitzava sovint, sols en els casos que necessitava extreure una informació concreta d’un determinat tema. El bloc m’ha incentivat a visitar els blocs dels meus companys/es, el que m’ha enriquit tant personalment, com a nivell acadèmic.

La competència 1.4, arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com la pràctica, era una competència que no tenia assolida. Aquesta competència l’he anada desenvolupant a mesura que el període de pràctiques avançava, especialment gràcies a la meva tutora d’aula que m’anava verbalitzant amb quins fonaments teòrics es basava per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Pel que fa a la competència 2.1, puc dir, que també gràcies a la meva tutora d’aula, m’he anat adonant de quins són els meus punts forts i els meus punts febles, el que m’ha ajudat a valorar i reconèixer els aspectes que se’m donen bé i millorar els que em manquen.

La competència 2.5, recull dubtes i dilemes, puc dir que és una competència que si he desenvolupat. Tot els dubtes, interrogants que m’anaven sorgint els preguntava a la meva tutora d’aula, i això m’ha ajudat en l’àmbit formatiu com a futura mestra.

Centrant-me en la competència 4.3, elabora hipòtesis de perquè passa un fet concret a partir d’un recull d’informació, considero que és un competència difícil d’assolir, però tot i així, a mesura que anava observant diferents situacions d’aula m’anava plantejat hipòtesis de perquè s’havia donat aquell determinat fer, o quina és la situació que havia generat amb una determinada actitud d’un infant, etc. Per tant, sí que puc dir que l’estic desenvolupant.

Clarament he desenvolupat la competència 5.1, he tingut l’oportunitat de diferenciar entre bones pràctiques i projectes de millora, gràcies a les exposicions realitzades a l’assignatura innovació i reflexió educativa. Aquestes m’han permès conèixer un ampli ventall de projectes de millora i de bones pràctiques educatives.

Per acabar, faré referència a la competència 5.3, aquesta competència sí que l’hem desenvolupada tot el grup de pràctiques, elaborant la part teòrica del projecte de millora, fent una recerca a diferents fonts bibliogràfiques.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he reflexionat sobre el que m’ha aportat el bloc com a eina de reflexió, quins beneficis n’he extret d’aquesta pràctica, i això afavoreix una bona actuació professional (1.2)

He identificat punts forts i punts febles en relació a les competències professionals. (2.1)

Reflexió autovalorativa del projecte de millora

El projecte de millora que hem realitzat les practicants de l’escoleta Gianni Rodari, ha consistit en dissenyar i elaborar un taller laboratori a partir de material natural i no estructurat, amb l’objectiu que els infants tinguin un lloc destinat a l’exploració, l’experimentació, la manipulació, la descoberta...que fomenti la seva creativitat, que incentivi als infants a plantejar-se hipòtesis i a resoldre’ls per sí sols.

Una volta aquest projecte s’ha donat per finalitzat, crec adient reflexionar sobre el mateix, i valorar si els objectius que ens havíem preestablerts s’han vist assolits o no.

En primer lloc, valoraré la implicació del centre de pràctiques en el projecte de millora. Des del meu punt de vista, durant les primeres setmanes de pràctiques em va donar la sensació que el projecte, les decisions que preníem en relació en aquest, era únicament responsabilitat de les practicants, no sentia que la responsabilitat fos conjunta i que hi hagués una implicació mútua, això va condicionar la nostra actitud, sentint-nos des ubicades. Personalment, em va mancar una guia, un equip docent més involucrat.

Pel que fa al pressupost, no varem disposar de seguida dels diners, això ens limitava a l’hora d’elaborar nous materials per introduir en el taller - laboratori, com per exemple: les fustes necessàries per realitzar la taula multisensorial.  A mesura que el temps corria i se’ns anava ficant a sobre, sí que vaig percebre una major implicació per part del centre, però aquesta tardana a l’hora d’involucrar-se va provocar que ens retardéssim en la introducció de nous materials.

Tot i així, considero que de manera general sí que hem assolit els objectius que ens havíem preestablert, hem aconseguit introduir material natural i no estructurat que fomenti, que incentivi a la manipulació, la descoberta i l’experimentació. Hem aconseguit que el material que hem introduït s’ajusti a les necessitats i demandes dels infants i aquests han resultat ser materials suggerents que han suscitat el seu interès i sobre tot, ham ampliat considerablement les possibilitats de manipular, de descobrir, inventar, crear....dels infants.

Un dels objectius principals era fer una recerca exhaustiva de material natural destinat als lactants, les exigències era buscar materials resistents, higiènics i duradors, i que aquests fossin naturals. Considero que era una tasca força complexa, tenint en compte que el material natural, la naturalesa en sí, es caracteritza per regenerar-se, deteriorar-se, néixer i morir. Per tant, fer una recerca de material natural destinat a nadons, que donés resposta a les exigències esmentades anteriorment ens ha resultat complex, i crec que ha quedat una mica “coix”, no perquè no s’hagi fet una recerca exhaustiva, sinó perquè no hem aconseguit trobar varietat de material natural que s’ajusti a aquest perfil.

Aspectes que considero que serien interessats haver introduït abans de posar en marxa el projecte de millora, és haver informat als familiars, a través d’un bolletí, circular, e-mail o a través d’altres canals de comunicació, sobre el projecte que es duria en marxa en el centre, a més a més d’haver-los fets partícips del projecte, passant una enquesta, al igual que varen fer les practicants de l’escoleta de sencelles, per tal de conèixer la seva opinió respecta a l’elaboració d’un taller laboratori a partir de material natural i no estructurat, amb l’objectiu que els seus infants tinguin un espai on manipular, experimentar, inventar....així com demanar la seva col·laboració a l’hora d’aportar material, aportar idees, suggeriments...crec que implicar a les famílies haguera estat un aspecte interessant i segurament ens hagueren pogut aportar nova informació que haguera pogut resultar força útil.

Durant el procés, considero que hauria estat adient establir un horari que marqués els moments d’ús del laboratori. Aquest des del primer moment, durant l’escola matinera, a mesura que anaven arribant als infants, estava obert, tots els infants hi tenien accés lliurament, això provocava que el propi espai i el material que s’anava introduït perdés l’essència, i perdés l’interès dels infants. Per tant aquest crec que és un aspecte que s’hauria d’haver tingut en compte, fer ús del taller laboratori tenint en compte els objectius preestablerts, no com un lloc d’espera i de joc lliure. 

Per acabar, i ara reflexionant sobre l’organització a nivell de grup per desenvolupar el projecte de millora, considero que des d’un primer moment ens hauríem d’haver dissenyat un horari, marcant uns límits de temps per tal de tenir unes determinades tasques acabades i presentades, ja que això haguera agilitzat el procés. Tot i així la relació amb les companyes ha estat molt bona i totes hem col·laborat i participant activament per tal d’aconseguir que els resultats fossin els més ajustats possibles a al que ens havíem marcat prèviament.

Justificació de les competències

Per realitzar l’entrada en el blog he hagut de reflexionar sobre el projecte de millora posa’t en marxa per part de les practicants de la universitat, això m’ha fet adonar-me dels errors comesos, m’ha ajudat a identificar problemes i a replantejar-me quins canvis seria convenient introduir. (5.2)

El fet de reflexionar sobre el projecte de millora m’ha permès detectar i identificar els obstacles i les resistències que ens hem trobat en l’aplicació del mateix. (5.4)

Què m'han aportat els projectes de millora i documentals dels meus companys i companyes?

Durant els dos últims dies de classe, hem tingut l’oportunitat de conèixer diferents projectes de millora i documentals, que han realitzat els nostres companys i companyes en els seus respectius centres de pràctiques, o en centres que han anat a visitar per tal de conèixer millor el seu funcionament i/o dinàmica.

A partir de les exposicions dels projectes de millora, me n’he adonat que hi ha companys i companyes que han estat recolzats per l’equip docent del centre a l’hora de dur endavant el seu projecte de millora, en la majoria de casos proposats pel propi centre; en canvi d’altres, no han tingut aquesta sort, fet que ha condicionat els resultats finals dels seus respectius projectes.

Considero que la implicació de l’equip docent és clau i fonamental si pretenem que el projecte de millora tingui continuïtat en el centre una volta les practicants hagin acabat el seu període de pràctiques. Sinó és així, des del meu punt de vista, totes les propostes que han anat introduint les practicants acabaran arraconades en un espai del centre i el projecte de millora haurà quedat reduït a una simple tasca a desenvolupar per tal que la universitat pugui avaluar la teva estància en el centre. Per tant, si el projecte de millora ha de ser real i ha de tenir continuïtat, l’interès de l’escoleta i la implicació de tot l’equip docent del centre és fonamental.

En una de les presentacions de projectes de millora que vaig adonar-me més clarament de la manca d’interès i suport que van rebre les practicants pel que fa al projecte és en el cas de l’escoleta Huialfàs, projecte titulat: “El pati un moment de joc”.

En aquest cas, partint del que ens van contar les practicants, vaig interpretar que hi havia una clara manca d’implicació per part de l’equip docent del centre, a més a més, l’enfocament que donaven les practicants a aquest projecte de millora, diferia amb l’enfocament que donaven les mestres de l’escoleta. Les mestres cercaven comoditat, un pati decorat, un pati per mirar i no tocar. En canvi, sabem que els infants aprenen i es desenvolupen cognitivament a partir de l’interacció amb el medi físic, és a dir,  experimentant, manipulant, jugant, inventant...per això les practicants tenien com objectiu que el pati fos un lloc que convidés a aquestes accions. Els objectius preestablerts de les practicants no han pogut veure la llum i finalment s’ha quedat reduït, com elles pròpiament varen dir, en un pati merament decoratiu.

Això hem fa reflexionar sobre la importància de treballar en equip, la importància que l’equip del centre estigui motivat i implicat en el projecte, i sobretot que el projecte vagi encaminat a les necessitats, demandes, interessos dels infants i no a les demandes i interessos dels adults.  

Sincerament m’ha xocat la visió de l’equip docent d’aquest centre, amb la visió de l’equip docent del meu centre de pràctiques. La filosofia de l’escoleta Gianni Rodari, l’escoleta on jo he realitzat les pràctiques, difereix totalment de la forma de concebre l’educació que té l’equip de l’escoleta Huialfàs. En l’escoleta Gianni Rodari es dur a terme una pedagogia activa, on els infants són els constructors del seu propi procés d’aprenentatge, els infants aprenen per descobrint, a partir de l’interacció amb el medi físic i social. Les mestres creen espais, contextos que conviden als infants a observar, a manipular, explorar, experimentar, plantejar-se hipòtesis, a inventar, crear....elles són una guia per a l’infant, els vertaders protagonistes són els fillets i filletes.

Per altra banda, com ens demanen les mestres d’innovació i reflexió, explicaré quins aprenentatges més he dut a terme en relació als projectes i documentals exposats; en aquest cas, esmentaré els que per mi han estat més significatius i més enriquidors.  

Un projecte de millora que m’ha semblat excepcional és el realitzat per les practicants de l’escoleta Es Molins de Sencelles. Considero que les propostes que han dissenyat i elaborat obren un gran ventall de possibilitats perquè els infants desenvolupin els 5 sentits, són espais delimitats on cadascun d’ells tenen uns objectius preestablerts, però tots ells conviden a la descoberta, a l’exploració hi ha la manipulació.

Un altre aspecte que m’ha semblat força interessant és la metodologia que han utilitzat per involucrar a tota la comunitat educativa: famílies, infants i mestres.

El fet d’elaborar un fulletó informant a les famílies del projecte de millora que realitzaran les practicants juntament amb l’equip docent del centre, així com elaborar una enquesta destinada a les famílies per tal de conèixer la seva visió en quan al funcionament, possibilitats, materials.....que ofereix el pati, així com donar-los l’oportunitat de realitzar propostes per tal de tenir-les en compte a l’hora de realitzar el projecte, em pareix força interessant i d’una importància cabdal. D’aquesta manera han aconseguit, des del meu punt de vista, que l’implicació dels familiars sigui major: aportant idees, materials i col·laborant amb la feina que requeria aquest projecte, a més a més, d’aconseguir donar resposta a les necessitats dels infants, des del punt de vista de les famílies, de les mestres i de les practicants, una autèntica implicació de tota la comunitat educativa, el que possibilita que la tasca docent sigui de qualitat.

Una bona pràctica que m’ha semblat també interessant, és la duta a terme a l’escoleta Huialfàs, anomenada el racó del moc. Com tots nosaltres sabem, tots els infants en un moment o l’altre del dia, de la setmana....tenen moc, és una acció diària la d’agafar un mocador i llevar els mocs als infants. A l’educació infantil es treballa perquè els infants vagin adquirint cada cop major autonomia, però pel que fa a la meva escoleta, l’acció de llevar els mocs als infants sempre ho realitzen les mestres o la practicant, no s’incentiva a què els infants ho faixin per ells mateixos. Per això, aquesta em pareix una proposta senzilla però molt eficaç. El fet d’habilitar un espai de l’aula, destinat al racó del moc, disposant un mirall al seu abast per tal que puguin ser conscients que tenen moc i poder comprovar si han aconseguit llevar-se’l o no, suscita interès als infants, els engresca a realitzar una acció que abans per ells passava desapercebuda, mantenint un paper passiu.

M’ha semblat una proposta molt encertada, han aconseguit que els infants siguin autònoms a l’hora de llevar-se els mocs, han aconseguit que els infants siguin empàtics, ajudant-se uns amb els altres, i segurament la dinàmica de la classe també s’ha vist beneficiada.

Per acabar, faré referència a un documental que m’ha semblat interessant, el canvi de bolquers – Emmi Pikler, a l’escoleta Es Molins. Em sembla pertinent fer referència a aquest documental ja que considero que la forma de realitzar aquest moment d’higiene, per part d’una practicant, és excepcional. En moltes ocasions, aquest moment íntim entre adulta – infant, és converteix en un moment purament mecànic, on la rapidesa és la guia del moment, en canvi, en aquesta escoleta, i concretament gràcies a  la” manera de fer” d’aquesta practicant, el canvi de bolquers és converteix en un moment de comunicació entre ambdós, un moment on l’infant gaudeix d’una atenció individualitzada i privilegiada, on es permet que s’enforteixin els lligam afectius entre adult i infant. He estat contenta de veure que la bona pràctica del canvi de bolquers que es realitza en el meu centre de pràctiques també hi és present en altres escoletes.

Justificació de les competències

He tingut l’oportunitat de realitzar aquesta entrada en el blog perquè m’ha estat possible conèixer experiències de companys i companyes en diferents centres educatius que m’han permès ampliar els meus coneixements. (1.3)

Per realitzar aquesta entrada en el blog he hagut d’arribar a conclusions a partir de la contrastació entre la teoria i la pràctica, això m’ha permès explicar els aprenentatges que he dut a terme en relació als projectes de millora i documentals. (1.4)