Plans de millora de l'etapa 0-3

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

El projecte de millora es centra en optimitzar i facilitar el període d’adaptació dels infants que passen de l’escoleta a l’escola i treballar perquè hi hagi coherència educativa entre ambdós cicles.

Considero que aquest és un tema força significatiu i que se li ha de donar la importància que mereix.  El període d’adaptació requereix temps, temps perquè els infants es sentin segurs i tranquils en un context que és nou per a ells. Aquest és un període en el qual l’infant ha d’acceptar la pèrdua i el guany que suposa la separació dels seus pares fins acceptar completament la nova dinàmica escolar, és un procés de separació de la seva família i a l’hora un moment de construir un nou lligam afectiu amb altres adults, altres adults que s’hauran de compartir amb la resta de companys/es. Per l’infant suposa integrar-se en un nou context, nous espais, noves dinàmiques i nous horaris.  Des del meu punt de vista, la acollida tant dels infants com de les famílies és més càlida i més propera en les escoletes, a diferència de les escoles, i s’hauria de tenir en compte que per els pares/mares i infants, pot ser igual d’angoixant dur als seus filles i filles per primer cop a l’escoleta, com canviar d’escola i passar a un altre cicle. Suposa igualment separar-se dels seus fills/es, compartir l’afecta de l’infant amb les mestres, un canvi en la dinàmica familiar, horaris, rutines i això provoca sentiments de culpa, inseguretat, dubtes i pors, per tant la relació entre escola i família és clau perquè aquest període sigui el més òptim possible pels tres agents implicats: la família, l’infant i les mestres. Per aquest motiu l’escola ha de planificar una sèrie d’estratègies d’intervenció educatives per facilitar el procés d’adaptació.

En aquest projecte de millora veiem com es concreten una sèrie d’activitats per tal d’optimitzar el període d’adaptació, però tot i així considero que podrien esta més desenvolupades i especificades.  

És igual d’important que els espais de l’escoleta hagin estat impregnats per la presència de pares i mares, en el primer cicle, com en el segon cicle d’infantil, això donarà seguretat a l’infant i afavorirem un major benestar d’aquest.

Em pareix un bon projecte de millora per aquest motiu, si aconseguim que escola i família caminin juntes, optimitzarem el període d’adaptació i aconseguirem major coherència educativa.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he revisat altres experiències, en aquest cas projectes de millora, que m’han servit per ampliar la pròpia formació. (1.3)

El projecte de millora

Els materials naturals i no estructurats

La necessitat d'establir i desenvolupar aquest pla de millora té com a punts de partida els següents: Per una banda, sorgeix arrel d'una iniciativa per part de les practicants de l'any passat que pretén assenyalar i destacar la llarga trajectòria i bagatge que té l'escoleta en quant a la descoberta, la manipulació i l'experimentació amb materials naturals. A partir d'aquí i partint de les seves iniciatives i introduccions de materials, la nostra feina és donar continuïtat i comprovar els interessos que susciten els materials naturals als infants, reflexionar i innovar-los així com aportar-ne de nous i crear un espai “taller-laboratori” on disposar tot el material que s'anirà introduint.

L'objectiu principal d'aquest pla de millora és anar introduint nous elements naturals i no estructurats en gran quantitat i varietat. Pretenem apropar-nos a la necessitat d’establir un món sostenible, d'obrir una finestra cap a la natura i de participar d'ella en lloc de mantenir-nos aliens. A més el material natural en combinació amb el material no estructurat té múltiples funcions i possibilitats; fet que fomenta la curiositat, la creativitat, la descoberta, l'exploració, manipulació, experimentació, la imaginació, etc. En resum, estimula que els infants inventin i decideixin quina funció volen donar a cada element. Com a punt a destacar cal esmentar el fet que aquest projecte no ha estat concebut com un projecte tancat amb una durada limitada, sinó que el que es pretén és que passi a formar part de la filosofia de l'escola on els seus referents són les escoletes de Reggio Emilia i Pistoia, que s'incorpori com a un tret d'identitat i es contempli dintre dels documents del centre.

Una altra concepció que guia el nostre projecte està basada en l'aprofitament dels recursos que ens ofereix la natura i l'entorn més proper, cercar concordança amb la idea del reciclatge i en què els rebuig poden ser aprofitats per a altres funcions diferents i establir una sinergia que permeti al màxim aprofitar aquests recursos. Dintre de les nostres possibilitats els materials que s'aniran introduint seran de producció pròpia, materials reciclats i elements naturals del nostre abast. Tots els materials que disposarem hauran d'estar consensuats per tota l'escoleta i hauran de complir amb les característiques següents: una bona resistència, duraders, higiènics, tamany adequat, etc. És a dir, adaptats a les característiques evolutives dels infants.

Pel que fa a l'organització i planificació de tasques cal esmentar que no ens vàrem marcar un cronograma amb les tasques a realitzar, cosa que amb el dia a dia hem enyorat i finalment rectificant degut a que ens sentíem angoixades i una mica desorientades. Un aspecte a destacar que ens ha condicionat la nostra planificació ha estat que fins a dia d'avui no disposàvem dels doblers necessaris per poder crear els materials d'elaboració pròpia. Una vegada aquests aspectes han quedat solventats ens varem començar a establir les tasques, a organitzar com elaboraríem els materials, les propostes que havíem pensat i com les duríem a terme i a fer una recerca més exhaustiva.

Des de què hem fet això hem vist millors resultats i ens hem adonat que tot va molt millor tant entre nosaltres com amb l'escoleta ja que veiem la nostra feina més encaminada i a poc a poc el laboratori va adquirint major”forma” i ambientació; en certa manera, el sentim més nostre.

En resum, podem dir que per realitzar la planificació hem tingut en compte el treball en grup, la col·laboració i l'aprofitament dels punts forts que cadascuna té.

El projecte de millora esta condicionat per la imatge que tenim nosaltres vers als infants: un nen capaç, actiu, explorador, amb nombroses potencialitats que ha de desenvolupar, un infant constructor del seu propi aprenentatge.

La proposta del laboratori permet el desenvolupament d’aquesta forma d’ensenyament, que porten a l’assoliment d’aprenentatges significatius per part dels infants i el desenvolupament de la seva capacitat creativa. Tal i com assenyala Loris Malaguzzi “L’objectiu és que l’escola no prepari per a la vida, sinó que sigui un àmbit on es pugui viure”. Com també diuen els arquitectes Ceppi i Zini “Toda la escuela debería ser un gran laboratorio para el autoaprendizaje de los niños y niñas.“

L’escola - laboratori entesa com un context d'aprenentatge i exploració on els infants puguin trobar materials i equipaments, en aquest cas naturals i no estructurats, que motivin la seva curiositat, la imaginació i que els susciti interès, transformacions d'espais que propicien que l'infant sigui protagonista de la seva acció, espais i situacions on hagin de projectar, plantejar-se hipòtesis, resoldre problemes i cercar estratègies d'acció diverses.

En primer lloc per poder introduir els nous materials requeríem conèixer quines eren les necessitats, interessos i demandes dels infants. Per això, la primera passa que varem dur a terme va ser observar els infants amb el material natural i no estructurat que ja disposaven i realitzar diferents registres per tal de poder desvetllar aquests aspectes. A partir d'aquí varem conèixer els projectes que els infants realitzaven i quines mancances hi havia per tal d'enriquir les seves accions i conseqüentment els seus aprenentatges; i així poder millorar les nostres propostes.

Així doncs, ens varem adonar que depenent del moment evolutiu dels infants el seu joc, els seus interessos i les seves necessitats variaven molt; per tant els recursos materials havien d'estar adaptats a les característiques dels diferents grup – classe. A grans trets varem veure que la manera d'interactuar dels lactants amb el material es basava en una exploració sensorial, conèixer les característiques i propietats generals dels objectes a partir del seu propi cos. En canvi, els infants a partir d'un any les accions que realitzen es basen en la manipulació, experimentació, exploració i joc simbòlic.

D'aquesta manera, seguint amb la divisió entre lactants i majors d'un any, els materials que hem introduit a l'aula dels Nanets estan destinats a l'exploració sensorial a través dels cinc sentits.

Bosses per a l'olfacte fetes amb lavanda, menta, romaní, pètals de rosa i canyella.

Bosses per al tacte fetes amb teles de diferents textures; ia l'hora per a la sonoritat, plenes de copinyes, pedretes, bolles, etc.

Pulseres sonores fetes amb bolles i cubs de fusta, fil de cuir i picarols.

Taula multisensorial.

A més, falta introduir encaixos amb elements naturals i una taula complementaria a la multisensorial on es disposarà el material per a la seva combinació. Finalment, ambientar l'espai per tal que sigui atractiu, suggerent i càlid. 

Pel que fa al laboratori destinat als Reietons (1 any grans), Dracs (2 anys petits) i Gegants (2 anys grans) trobem:

Materials naturals:

•                   Copinyes

•                   Pinyes

•                   Carabasses

•                   Llavors

•                   Troncs tallats en rodanxes de diferents formes i mides.

•                   Canyes.

•                   Teles.

•                   Pedres.

•                   Fulles

•                   Fils de cuir.

Materials no estructurats:

•                   Recipients transparents de diferents mesures.

•                   Recipients transparents foradats.

•                   Recipients de fusta.

•                   Recipients naturals.

•                   Tubs transparents de diferents mides.

•                   Murter.

•                   Taps de suro.

•                   Suports de cartró individuals amb separadors.

•                   Overes.

•                   Taula d'experimentació.

A més falta introduir una base amb fustes per a encaixos, una placa imantada amb materials de metalls, cubs de fusta i més recipients transparents. Finalment, al igual que en el laboratori dels nanets, falta ambientar l'espai per tal que sigui atractiu, suggerent, càlid...

Una vegada hem explicat tot el projecte de millora i les nostres intervencions cal destacar com realitzarem l'avaluació, en aquesta tindrem especial interès en observar les nostres aportacions basant-nos en les accions que realitzin els infants amb les nostres propostes. 

La manera de dur-ho a terme serà partint de l'observació i la documentació, fent ús de registres descriptius, notes de camp i fotografies, per així poder focalitzar millor la nostra mirada i adonar-nos si les nostres introduccions han estat encertades o no. La documentació de tot això serà la peça clau per realitzar l’avaluació, a més a més ens permetrà elaborar un document dirigit al centre, per tal de poder mostrar a la seva comunitat educativa el procés i la història del projecte desenvolupat.

Tornant al procés de desenvolupament del projecte, podem dir que hem avançat molt en referència a la elaboració i recerca de materials així com en la organització del “taller-laboratori” que cada vegada té més forma i coherència. Aquesta és una evidència, de què hem assolit l'objectiu: introduir materials naturals i no estructurats, realitzar una recerca més precisa en relació als moments evolutius dels infants i la idea d'organitzar i ambientar el taller laboratori.

En resum i després de reflexionar sobre tot aquest procés que hem dut a terme durant les nostres pràctiques podem dir que a nivell d'aula  som conscients que hem aportat diversitat de materials i que les mestres s'han mostrat receptives i il·lusionades, encara que ens falta polir certs detalls com ara: introduir més quantitat de materials complementaris i millorar l'ambientació. En general podem veure que hi ha una complicitat i un reconeixement de la nostra tasca, duta a terme fins a dies d’ara. Per part dels infants cal destacar que observem un gran interès cap a les nostres aportacions i experimenten amb les nostres propostes mostrant-se curiosos i engrescats.

Pel que fa a nivell de centre cal dir que aquest projecte engloba a tota la comunitat educativa i per tant veiem com la nostra feina ha influït a tot l’àmbit escolar i que tots han pogut apreciar la nostra tasca duta a terme.

Finalment, en quant a les relacions intrapersonals hem de dir que ens sentim molt realitzades, tot i que hi ha hagut moments que ens hem sentit realment perdudes i angoixades, però amb esforç hem aconseguit reconduir el nostre camí i les nostres accions a seguir. Hem aportat el millor de cadascuna i hem estat constants en la feina per poder arribar al punt en què ens trobem ara.

Som conscients que encara ens queda feina per fer,  però observant els resultats aconseguits i l'espai que hem confeccionat estam molt contentes i il·lusionades per a continuar.

Realitzar aquest projecte de millora ha estat un gran repte per nosaltres, ens ha suposat un gran esforç a l'hora de d’informar-nos, cercar marcs teòrics en relació al tema, fer una recerca de materials, reflexionar i sobretot innovar ja que partíem d'un projecte ja començat i estructurat, però a la vegada ha estat molt beneficiós i podem dir que ens ha aportat tota una sèrie de competències i experiències que durant la carrera no havíem experimentat.

Marta Cañellas Ramis

Neus Gomila Febrer

M.Araceli Pérez Andúja

Justificació de les competències

Per poder dur a terme el projecte de millora hem tingut que conèixer el funcionament del centre, les necessitats, demandes i interessos d’aquest. Per aquest motiu, prèviament ens hem plantejat una sèrie de preguntes per tal d’encertar al màxim la distribució del taller laboratori i el material que s’anirà introduint, perquè s’ajusti a les característiques del centre i no sigui un entrebanc a l’hora de fer-ne ús en el dia a dia. (3.1)

A partir d’aquesta entrada en el blog he justificat i contextualitzat el projecte de millora; justificat a partir d’un anàlisi previ de les necessitats dels infants. L’anàlisi s’ha realitzat a partir de l’observació directa.  (5.2)