Què m'han aportat els projectes de millora i documentals dels meus companys i companyes?

Durant els dos últims dies de classe, hem tingut l’oportunitat de conèixer diferents projectes de millora i documentals, que han realitzat els nostres companys i companyes en els seus respectius centres de pràctiques, o en centres que han anat a visitar per tal de conèixer millor el seu funcionament i/o dinàmica.

A partir de les exposicions dels projectes de millora, me n’he adonat que hi ha companys i companyes que han estat recolzats per l’equip docent del centre a l’hora de dur endavant el seu projecte de millora, en la majoria de casos proposats pel propi centre; en canvi d’altres, no han tingut aquesta sort, fet que ha condicionat els resultats finals dels seus respectius projectes.

Considero que la implicació de l’equip docent és clau i fonamental si pretenem que el projecte de millora tingui continuïtat en el centre una volta les practicants hagin acabat el seu període de pràctiques. Sinó és així, des del meu punt de vista, totes les propostes que han anat introduint les practicants acabaran arraconades en un espai del centre i el projecte de millora haurà quedat reduït a una simple tasca a desenvolupar per tal que la universitat pugui avaluar la teva estància en el centre. Per tant, si el projecte de millora ha de ser real i ha de tenir continuïtat, l’interès de l’escoleta i la implicació de tot l’equip docent del centre és fonamental.

En una de les presentacions de projectes de millora que vaig adonar-me més clarament de la manca d’interès i suport que van rebre les practicants pel que fa al projecte és en el cas de l’escoleta Huialfàs, projecte titulat: “El pati un moment de joc”.

En aquest cas, partint del que ens van contar les practicants, vaig interpretar que hi havia una clara manca d’implicació per part de l’equip docent del centre, a més a més, l’enfocament que donaven les practicants a aquest projecte de millora, diferia amb l’enfocament que donaven les mestres de l’escoleta. Les mestres cercaven comoditat, un pati decorat, un pati per mirar i no tocar. En canvi, sabem que els infants aprenen i es desenvolupen cognitivament a partir de l’interacció amb el medi físic, és a dir,  experimentant, manipulant, jugant, inventant...per això les practicants tenien com objectiu que el pati fos un lloc que convidés a aquestes accions. Els objectius preestablerts de les practicants no han pogut veure la llum i finalment s’ha quedat reduït, com elles pròpiament varen dir, en un pati merament decoratiu.

Això hem fa reflexionar sobre la importància de treballar en equip, la importància que l’equip del centre estigui motivat i implicat en el projecte, i sobretot que el projecte vagi encaminat a les necessitats, demandes, interessos dels infants i no a les demandes i interessos dels adults.  

Sincerament m’ha xocat la visió de l’equip docent d’aquest centre, amb la visió de l’equip docent del meu centre de pràctiques. La filosofia de l’escoleta Gianni Rodari, l’escoleta on jo he realitzat les pràctiques, difereix totalment de la forma de concebre l’educació que té l’equip de l’escoleta Huialfàs. En l’escoleta Gianni Rodari es dur a terme una pedagogia activa, on els infants són els constructors del seu propi procés d’aprenentatge, els infants aprenen per descobrint, a partir de l’interacció amb el medi físic i social. Les mestres creen espais, contextos que conviden als infants a observar, a manipular, explorar, experimentar, plantejar-se hipòtesis, a inventar, crear....elles són una guia per a l’infant, els vertaders protagonistes són els fillets i filletes.

Per altra banda, com ens demanen les mestres d’innovació i reflexió, explicaré quins aprenentatges més he dut a terme en relació als projectes i documentals exposats; en aquest cas, esmentaré els que per mi han estat més significatius i més enriquidors.  

Un projecte de millora que m’ha semblat excepcional és el realitzat per les practicants de l’escoleta Es Molins de Sencelles. Considero que les propostes que han dissenyat i elaborat obren un gran ventall de possibilitats perquè els infants desenvolupin els 5 sentits, són espais delimitats on cadascun d’ells tenen uns objectius preestablerts, però tots ells conviden a la descoberta, a l’exploració hi ha la manipulació.

Un altre aspecte que m’ha semblat força interessant és la metodologia que han utilitzat per involucrar a tota la comunitat educativa: famílies, infants i mestres.

El fet d’elaborar un fulletó informant a les famílies del projecte de millora que realitzaran les practicants juntament amb l’equip docent del centre, així com elaborar una enquesta destinada a les famílies per tal de conèixer la seva visió en quan al funcionament, possibilitats, materials.....que ofereix el pati, així com donar-los l’oportunitat de realitzar propostes per tal de tenir-les en compte a l’hora de realitzar el projecte, em pareix força interessant i d’una importància cabdal. D’aquesta manera han aconseguit, des del meu punt de vista, que l’implicació dels familiars sigui major: aportant idees, materials i col·laborant amb la feina que requeria aquest projecte, a més a més, d’aconseguir donar resposta a les necessitats dels infants, des del punt de vista de les famílies, de les mestres i de les practicants, una autèntica implicació de tota la comunitat educativa, el que possibilita que la tasca docent sigui de qualitat.

Una bona pràctica que m’ha semblat també interessant, és la duta a terme a l’escoleta Huialfàs, anomenada el racó del moc. Com tots nosaltres sabem, tots els infants en un moment o l’altre del dia, de la setmana....tenen moc, és una acció diària la d’agafar un mocador i llevar els mocs als infants. A l’educació infantil es treballa perquè els infants vagin adquirint cada cop major autonomia, però pel que fa a la meva escoleta, l’acció de llevar els mocs als infants sempre ho realitzen les mestres o la practicant, no s’incentiva a què els infants ho faixin per ells mateixos. Per això, aquesta em pareix una proposta senzilla però molt eficaç. El fet d’habilitar un espai de l’aula, destinat al racó del moc, disposant un mirall al seu abast per tal que puguin ser conscients que tenen moc i poder comprovar si han aconseguit llevar-se’l o no, suscita interès als infants, els engresca a realitzar una acció que abans per ells passava desapercebuda, mantenint un paper passiu.

M’ha semblat una proposta molt encertada, han aconseguit que els infants siguin autònoms a l’hora de llevar-se els mocs, han aconseguit que els infants siguin empàtics, ajudant-se uns amb els altres, i segurament la dinàmica de la classe també s’ha vist beneficiada.

Per acabar, faré referència a un documental que m’ha semblat interessant, el canvi de bolquers – Emmi Pikler, a l’escoleta Es Molins. Em sembla pertinent fer referència a aquest documental ja que considero que la forma de realitzar aquest moment d’higiene, per part d’una practicant, és excepcional. En moltes ocasions, aquest moment íntim entre adulta – infant, és converteix en un moment purament mecànic, on la rapidesa és la guia del moment, en canvi, en aquesta escoleta, i concretament gràcies a  la” manera de fer” d’aquesta practicant, el canvi de bolquers és converteix en un moment de comunicació entre ambdós, un moment on l’infant gaudeix d’una atenció individualitzada i privilegiada, on es permet que s’enforteixin els lligam afectius entre adult i infant. He estat contenta de veure que la bona pràctica del canvi de bolquers que es realitza en el meu centre de pràctiques també hi és present en altres escoletes.

Justificació de les competències

He tingut l’oportunitat de realitzar aquesta entrada en el blog perquè m’ha estat possible conèixer experiències de companys i companyes en diferents centres educatius que m’han permès ampliar els meus coneixements. (1.3)

Per realitzar aquesta entrada en el blog he hagut d’arribar a conclusions a partir de la contrastació entre la teoria i la pràctica, això m’ha permès explicar els aprenentatges que he dut a terme en relació als projectes de millora i documentals. (1.4)