Bones pràctiques 0-3

Del llistat d’experiències 0-3 que ens han ofert les professores d’innovació i reflexió educativa, n’he elegides tres que m’han cridat més l’atenció per diferents motius que explicaré més endavant, aquestes són les següents:

Descobrint la carabassa

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

Materials d’experimentació

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/beure.htm

Descobrint la carabassa

He elegit aquesta experiència, perquè curiosament a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques, varem introduir les carabasses durant una sessió de transformació de l’espai, m’ha semblat interessant poder contrastar aquesta experiència, amb la meva pròpia. En el meu cas els varem ofertar carabasses senceres, de diferents mesures: petites, mitjanes i grosses; altres estaven tallades en forma de bol o de pala.  Juntament amb les carabasses se’ls hi va disposar altres materials naturals: copinyes, anus, pinyes... per així poder observar quins projectes realitzaven amb tots aquets elements. Al igual que en aquesta experiència, en l’escoleta on estic realitzant el pràcticum, es té molt en compte l’estètica, la manera com es disposa al material als infants, l’objectiu és crear contextos idonis que convidin a experimentar, manipular, crear, descobrir, inventar...

Centrant-me en aquesta experiència, el primer aspecte que em pareix interessant és que el material utilitzat l’ha proporcionat una mare, per tant ja veiem que es dóna importància a la col·laboració entre família i escola, a més a més de permetre oferir als infants un element que pot ser conegut per a ells dins l’àmbit familiar però que no han tingut l’oportunitat de manipular-lo.

En segon lloc, veiem com se’ls hi disposa un material i els infants per iniciativa pròpia l’observen, el toquen, l’agafen, l’exploren;  l’infant no manipula per imposició dels adults, sinó perquè han dissenyat un context que els suscita curiositat, interès. Es respecte el temps que necessita cada infant per explorar un objecte, la mestra espera, observa, “deixar fer” que descobreixin per ells mateixos... Ens transmet que la seva imatge d’infant és la imatge d’un infant capaç, un infant amb nombroses potencialitats a desenvolupar.

Materials d’experimentació

M’ha semblat interessant aquesta proposta pel fet que donen també importància a què els infants tinguin l’oportunitat de jugar amb material no estructurat i material natural, per defugir de la invasió de joguines convencionals força comercialitzades en la societat actual.

El material no estructurat i natural fomenta la creativitat dels infants, estimula la imaginació, permet que els fillets i filletes donin nombroses possibilitats a aquests elements que no tenen una única funció o finalitat, com és el cas de les joguines convencionals. Aquest material no ve amb unes instruccions que t’indiquin com ha de ser utilitzat i quin ús se li ha de donar; aquest fet ja dóna llibertat, dóna peu als infants a imaginar, experimentar, investigar, descobrir i inventar.

Per altra banda, són elements que són familiars per ells en el context familiar, però que en moltes ocasions no se’ls dóna la possibilitat d’explorar-los. Per tant, em sembla encertat oferir l’oportunitat als infants de conèixer-los a través de safates d’experimentació, estimulant així els diferents sentits: vista, olfacte, tacte, gust i oïda.

Poder anar a beure aigua

He elegit aquesta experiència perquè m’ha fet plantejar-me una sèrie de qüestions que no m’havia formulat fins hores d’ara.

A l’escoleta a la qual estic fent pràctiques s’ofereix aigua als infants a l’hora de berenar i a l’hora de dinar, com succeïa en el cas d’aquesta experiència. Em sembla força interessant la reflexió que fa aquesta mestra, plantejant-se el dubte de sí és adient només oferir-ne a l’hora de berenar, tots en el mateix temps, tenint en compte que, possiblement, un infant pot tenir set en qualsevol altre moment, i per la seva forma de ser no gosa a preguntar-ho. L’alternativa que proposa és l’espai de beure aigua, i considero que és una proposta interessant i que dóna resposta a les necessitats dels infants. Sabem que sí els fillets i filletes no tenen cobertes les necessitats bàsiques: tenir gana, set, son, dur el bolquer brut...condiciona els seus aprenentatges, per tant, oferir als infants aigua durant tota la jornada escolar, pot millorar el seu benestar físic i també anímic el que es traduirà en unes condiciones més òptimes per explorar, experimentar, investigar, descobrir...i en resum aprendre.

Pel que fa al color dels gots, en el cas de la meva escoleta, els infants beuen en gots de vidre, per tant ja no veuen distorsionat el color de l’aigua, el que em pareix adient. Considero que els infants tenen el dret i la necessitat de conèixer als elements tal i com són en la realitat, i a més, al fet que en lloc de gots de plàstic siguin gots de vidre, obliga també ensenyar-los amb més precisió, com s’han d’agafar correctament aquets per evitar que ens caiguin i es rompin, obliga a tenir més cura dels objectes, aprendre quin tracta se’ls ha de donar en funció de les seves propietats: vidre, plàstic.... i que se’n adonin què passa si cau un got de vidre i què passa si cau un got de plàstic.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he reflexionat sobre els elements que porten  a una bona actuació professional, justificant i argumentant el perquè. (1.2)

He identificat bones pràctiques que considero que tenen lloc a l’escoleta en la qual estic fent pràctiques i les he comparades amb les experiències 0-3 que he escollit. (4.2)