Observació a l'aula

El meu primer dia a l’escoleta

A les 8:30 he arribat a l’escoleta, ha estat el meu primer dia de pràctiques. Quan he entrat a l’aula dels reietons, m’he trobat amb els diferents grups d’infants.

Just entrar, m’he assegut al terra per tal d’observar als fillets/es m’entres jugaven; he tingut un paper d’observadora participant, ja que alguns d'ells/es em convidaven a jugar, altres em reclamaven ajuda, com ha estat el cas d’una filleta que ha volgut que li llevés les sabates i ni posés unes de tacó. He estat de 8:30 a 9:00 coneixent als infants i jugant amb ells.

A les 9:00 ha vingut l’especialista de música. Ens hem assegut tot el grup classe, juntament amb les dues mestres, al voltant de l’aula, a sobre uns coixins i amb l’esquena estalonada a la paret. La mestra de música ha cantat una sèrie de cançons, sempre utilitzant suport material (una pepa, un calcetí que simbolitzava una sargantana, una capseta amb pedretes i un molinet). Les cançons que ha cantat ja eren conegudes pels infants, menys una “roda roda molinet, xocolata, xocolata”, aquesta cançó era la novetat de la sessió. L’especialista de música ha fet rodar el molinet m’entres cantava i de tan de fer-lo rodar la xocolata s’ha convertit en pols; els infants han tingut l’oportunitat de tastar-la.

Una volta s’ha acabat la sessió de música, he col·laborat en la preparació de l’aula, l’hem habilitada per l’hora de berenar. Una de les mestres i jo hem donat a cada infant una cadira i ells mateixos l’han col·locada al lloc adient. Una volta estaven tots asseguts se’ls ha repartit una manyopla humida perquè es fessin net les mans. M’entres se les feien netes s’ha cantat la cançó de “xip xap xip xap tots a l’aigua”, després s'han repartit tovallons i el berenar; berenar que s’elabora a la pròpia escola. Abans de començar a menjar, a un plafó que es troba a l’aula, destinat a penjar la imatge del berenar d’aquell dia, la tutora ha penjat la fotografia adient, sempre preguntant als infants quina és la imatge, de entre totes les que hi ha, la que s’ha de penjar.

Quan els infants han acabat de berenar se’ls ha tornat a repartir les manyoples perquè es tornessin a fer net les mans i la boca.

Acabats de berenar, era l’hora de sortir al Pati, així que he ajudat a les mestres a posar les jaquetes als infants per anar a fora. Una volta érem al pati he jugat a la pilota, hem cantat i escenificat la cançó de “rotllo rotllo Sant Miquel” amb tot el grup classe...; puc dir que he fet d’observadora participant en tot moment.

Després del pati hem entrat a l’aula i ens hem assegut al voltant de la classe, al igual que s’ha fet en el moment de música, i la tutora ha contat el conte del peix i ha cantat la cançó de les baldufes, amb el suport de 5 baldufes que les ha fetes rodar. Quan s’ha acabat el moment del conte i la cançó, hem tret una gran varietat de material perquè els infants juguessin; cadascú jugava amb el material que ell escollia en aquell moment.

Al cap de mitja hora, tot el grup classe ha recollit el material que s’havia ofertat, les dues mestres i jo també participàvem amb la recollida.

Una volta tot el material ha estat recollit, hem habilitat l’aula per dinar, s’ha seguit el mateix ritual que a l’hora de berenar, s’ha repartir una cadira a cada infant i les manyoples perquè es facin net les mans. La filleta que està en el període d’adaptació, quan ha vist el canvi de dinàmica de la classe la seva actitud ha canviat i s’ha posat a plorar. Ha estat durant tot el temps del dinar plorant i no acceptava el menjar, fins que la tutora li ha anat donant de mica en mica. Quan els infants anaven acabant es feien net les mans amb la manyopla, s’aixecaven i anaven a jugar. Han jugat uns 20 minuts, mentre els demés companys/es acabaven de dinar.

Una volta tots havien acabat, s’han recollit els jocs i ens hem disposat a preparar als infants i habilitar l’aula pel moment de dormida. En primer lloc, hem llevat les sabates als fillets/es, juntament amb la seva col·laboració, una volta tretes les han col·locades a sobre un plafó, on hi ha el símbol que identifica a cada un dels infants; cada infant col·loca les sabates damunt el seu símbol. A continuació, tots els infants s’han assegut, un al costat de l’altre, m’entres la tutora anava baixant els matalassos. Cada matalàs porta també el símbol representatiu de cada infant, quan la tutora va baixant els diferents matalassos va ensenyant el símbol i el fillet/a que li correspon aquell símbol s’aixeca i l’altra mestra li col·loca el matalàs perquè pugui dormir. Cada infant té el seu lloc, aquest sempre és el mateix, no varia.

Quan estan tots els matalassos col·locats i cada fillet/a al seu lloc corresponent, s’apagà el llum, s’encén una llamparà amb estrelles, i es canta una cançó. Per acabar, s’apaga la llamparà i els fillets es posen a dormir.

La filleta que està en el període d’adaptació ha tornat a plorar, així que la tutora se l’ha posada a sobre perquè es tranquil·litzes i pugues dormir al igual que la resta dels seus companys/es; finalment ho ha aconseguit.

Pel que fa a l’infant que està en el període d’adaptació considero que la reacció de posar-se a plorar davant cada canvi d’activitat, canvi en la dinàmica de la classe, està relacionada amb què encara no s’ha familiaritzat amb els espais, els horaris, dinàmica, context.... Aquest infant no coneix encara les rutines, no té adquirits determinats hàbits,  encara no ha  interioritzat allò que vindrà i per tant, no pot anticipar-se, no està habituada al dia a dia de  l’aula i aquesta desconeixença considero que és el que li provoca inseguretat i el que fa que reaccioni d’aquesta determinada manera, amb plors i un cert temor. Tenint en compte que està en el període d’adaptació necessita temps per sentir-se segura en un context que és desconegut per a ella, o que encara no és del tot familiar. La mestra ha tingut una actitud atenta cap a ella, li ha anat  verbalitzant allò que esdevindrà, l’ha acompanyada de la mà cap a la cadira, on s’ha hagut de seure per berenar, entre altres accions. Considero que ha donat resposta a les seves necessitats afectives per tal de facilitar-li el procés d’adaptació. Perquè la filleta aconsegueixi adaptar-se a la nova situació, al nou context, espais, dinàmiques i horaris serà essencial que estableixi nous lligams afectius segurs amb les seves mestres i per això considero coherent i correcta l’actuació que ha dut a terme la professora, l’atenció especial que li ha donat, acceptant i comprenent els seus sentiments.

Des del meu punt de vista, darrera les diferents intervencions de la mestra i darrera les diverses activitats que s’han realitzat durant el matí hi ha uns objectius preestablerts:

- Propiciar el desenvolupament de l’autonomia dels infants i augmentar la seva autoestima.

- Dedicar un temps raonable als moments rutinaris de l’aula: entrades i sortides, moments de cura i higiene, d’alimentació i descans, per tal que siguin moments de plaer, moments educatius i font de coneixement.

- Estimular l’adquisició del llenguatge mitjançant activitats lúdiques: contes i cançons, on l’adult desenvolupa el rol de model lingüístic.

- Incentivar que l’infant s’expressi en paraules.

- Desenvolupar els cinc sentits: tacte, vista, gust, olfacte i oïda, mitjançant les sessions musicals.

- Desenvolupar la psicomotricitat gruixuda i fina a partir de les accions que tenen lloc en els moments de vida quotidiana.

- Fer ús dels símbols per representar la identitat de cada infant dins el grup.

- Crear contextos d’aprenentatge que suscitin interès als infants.

Tot i que l’adquisició de la majoria d’aquets objectius s’observa a llarg termini, sí que puc dir, que durant els mesos que duc fent pràctiques hi ha hagut un canvi força significatiu en la majoria dels infants pel que fa al llenguatge, i a l’autonomia. Els diferents infants del grup dels Reietons, a mesura que passen els dies, van adquirint una major seguretat i confiança en sí mateixos, el que es tradueix en una major autonomia. A l’hora de berenar, de dinar, de fer les accions rutinàries, manifesten, cada cop més, que ho volen fer de manera autònoma. Tot i que sempre es fomenta que siguin al màxim d’autònoms, si en algun moment determinat se’ls pregunta: “vols que t’ajudi a fer la darrera cullerada”, alguns d’ells ja et diuen que no, que ho volen fer sols, verbalitzant: “tot sol”, “no vull”...  En el moment de beure, tots els infants ho fan també autònomament, agafen el got amb les dues mans i beuen sols, seguint les instruccions que els han donat, all llarg del curs, les mestres. A l’hora de posar-se o llevar-se les sabates o les jaquetes, cada cop requereixen menys ajuda i van adquirint major coordinació oculo manual. 

Centrant-me en la cura d’un mateix, he de dir que pel que fa a la higiene personal, hora de rentar les mans, la cara, durant el procés del canvi de bolquers, els infants tenen enorme interès per participar, se’ls demana que agafin una tovalloleta, que aixequin les cames, que les obrin... això ens permet comprovar que reconeixen les diferents parts del cos i a més a més, es mostren entusiasmats per poder participar activament i ser cada cop més autònoms. A l’hora de rentar-se i eixugar-se les mans ho fan sols, anem a un bany de l’escoleta i se les fan netes a un grifó.

A l’hora de sortir al pati i donar-los les jaquetes, tots ells reconeixen les seves penyores de roba, i les dels seus companys/es, diferencien unes penyores de les altres.

Pel que fa a l’alimentació, tot els infants mengen les diferents varietats de plats que se’ls presenten, tot i que sempre hi ha infants que tenen més preferència per uns aliments que per uns altres.  Mengen tant aliments triturats com sòlids i tots ells fan servir la cullera i/o forquilla per menjar, no requereixen l’ajuda de l’adult.

Pel que fa a l’hora de descans, tots els infants s’adormen sols, amb nosaltres al costat, però sense necessitat de tenir-los a sobre o en braços.

En resum, han adquirit habilitats a l’hora d’aixecar-se les mànigues per fer-se net les mans, a l’hora d’agafar la forqueta, d’agafar el got i beure sense que l’aigua els caigui a sobre, a l’hora de posar-se i llevar-se les sabates... i en general, hi ha un canvi significatiu i positiu en totes les accions que tenen lloc durant els moments rutinaris. La psicomotricitat fina, va sent cada vegada més precisa, els patrons motors que originalment eren independents s’associen per a formar moviments composts més complexes; a mesura que van tenint més experiències, als infants van ajustant el to de cada múscul a la finalitat que pretenen.

Per tant, he observat que cada cop tenen més interioritzades les rutines, els rituals, la manera de fer, que cada vegada tenen més habilitats motrius i aquests avenços permeten que els infants siguin cada cop més autònoms i que vagin anticipant al que esdevindrà, sense necessitats d’haver-ho de remarcar.

Per altra banda, pel que fa a l’hora de comunicar-se amb un adult o un igual, els gestos, cada vegada més, van acompanyats del llenguatge oral, fent ús d’una paraula, de dues paraules i fins i tot alguns ja fan frases més complexes i cada cop el llenguatge és més intel·ligible i el vocabulari va sent més ampli.

Per tant, puc dir en ple convenciment que els objectius es van assolint dia a dia.

Justificació de les competències

Per dur a terme aquesta entrada, no sols he descrit com ha estat el meu primer dia a l’escoleta, sinó que he reflexionat sobre les intervencions docents de la tutora, me qüestionat si aquestes són o no bones pràctiques i les he comparades amb els meus coneixements previs. (4.2)

En segon lloc, he plasmat en aquesta entrada una sèrie d’hipòtesis que jo mateixa m’he formulat, sobre per què la filleta que esta en el període d’adaptació actua d’aquesta determinada manera i quin és el motiu del seu estat anímic; concretant quines són les causes i argumentant el perquè, tot això a partir d’un recull d’informació. (4.3)