Com penso treballar les competències?

Com penso treballar les meves competències en el context en el qual estic realitzant les pràctiques?

Pel que fa a les competències 1, 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4, la meva manera de treballar-les per tal d’assolir-les o millorar-les serà tenint en compte en tot moment els recursos humans del centre, els seus coneixements, les seves habilitats/destreses, els seus propis recursos que tenen com a centre per anar millorant dia a dia, les seves estratègies en els processos d’ensenyament aprenentatge, i diferents fonts d’informació que hem puguin proporcionar, a les quals ells recorren per anar formant-se i creixent com a docents.  Per això serà fonamental tenir una mirada atenta, una escolta activa, està oberta a noves formes de fer, anar preguntat tots els dubtes que tingui en relació a la seva forma d’actuar, a les seves concepcions, anar consultant els documents de centre que ens els han facilitat i als quals podem accedir sempre que ho necessitem; anar elaborant dia a dia el diari a través del qual hauré d’anar reflexionant sobre l’actuació de les mestres d’aula, sobre les meves pròpies intervencions, el per què ho he fet d’una determinada manera i no d’una altra, anar relacionant la teoria amb la pràctica, per saber si la meva actuació s’ha ajustat als diferents principis educatius i teories que ens condueixen cap a una bona pràctica educativa. Serà rellevant també preguntar a les mestres, que estan en mi dia a dia a l’aula, sobre com creuen que estic actuant, informar-les que és del meu interès que em donin a conèixer si en alguns moments no estic intervenint de manera adient, que em serà de gran ajuda que em vagin donant estratègies més indicades de com actuar en cada situació, i en general, el que serà imprescindible és tenir una actitud activa, ganes de millorar i aprendre dia a dia i ser conscient que, tot i que ja tenim coneixements sòlids en relació a la nostra futura professió, encara ens queda molt per aprendre i que les ànsies que tenim ara per millorar no se’ns han d’acabar, ja que com bé sabem un bon mestra s’ha d’anar formant contínuament.

En relació a les competències 2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6 i 2.7, per conèixer els meus punts forts i punts febles serà essencial fer una autovaloració diari de com han estat les meves intervencions i actuacions. Plasmar per escrit la meva opinió sobre la meva forma de fer i posteriorment contrastar-ho amb la opinió de la tutora d’aula que m’haurà estat observant, per així conèixer si la meva autoavaluació coincideix o difereix de l’opinió, creences i concepcions de la mestra. Per contrastar les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo en el centre, serà clau saber justificar el perquè tinc unes creences i no unes altres, conèixer a fons les diferents teories amb les quals jo em baso per actuar o pensar d’una determinada manera, i per arribar a la fita és necessari informar-me, llegir, observar i així adonar-me si la forma de fer i de pensar del centre coincideixen amb les meves pròpies.

Per altra banda, hauré de plasmar per escrit quins objectius vull haver assolit quan hagi finalitzat el practicum i així una volta realitzat, poder fer un anàlisi de què és el que he aconseguit i el que no i per què. A més a més, això m’ajudarà anar perfilant les meves diferents actuacions i aportacions i poder treballar de forma ajusta per aconseguir aquets objectius preestablerts.

Per anar resolent els dubtes i dilemes hauré d’anar preguntat a les mestres d’aula i a altres professionals del centre tots aquells temes, fets, accions, ideologies que em creïn un cert conflicte cognitiu i que em puguin perjudicar, o crear inseguretat, incertesa i condicionar les meves futures actuacions. Per millorar en la meva actuació i poder conèixer els meus errors és molt important anar preguntant i resolent tots els dubtes que se’m vagin originant.

Pel millorar en les competències 3, 3.1, 3.2 i 3.3, m’estic familiaritzant amb els documents del centre, llegint, analitzant el que allà hi ha plasmat, mantenint converses amb la coordinadora del centre, la qual ens aporta informació rellevant sobre el funcionament i l’organització d’aquest, observant dia a dia la dinàmica de l’aula i de l’escoleta en general, les relacions que allà s’hi estableixen, l’harmonia, la comunicació entre les mestres d’aula i la família, la qual està present diàriament en les entrades i sortides.

En relació a les competències 4, 4.1, 4.2 i 4.3, estic observant atentament tot als esdeveniments que tenen lloc a l’aula, la manera que tenen les mestres de intervenir davant cada situació, estic mantenint una escolta activa per adonar-me de les consignes que donen les mestres als infants davant els conflictes que s’originen entre iguals i en general, en cada moment de relació i comunicació entre infant – adult. Per identificar els marc teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’aula he recorregut als documents del centre i també vaig preguntant sempre que puc a les mestres per què han actuat d’aquella determinada manera i no d’una altra.  

Per tal d’elaborar hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació, és important anar coneixent en profunditat els diferents infants i el seu context, per això procuro, progressivament, comunicar-me directament amb les famílies dels infants en els moments d’entrades i sortides, elaborar preguntes a la mestra sobre la forma de ser de cada infant, la forma de ser de les seves famílies...; un altre aspecte que m’ajudarà a adquirir aquesta competència és l’anàlisi d’aula que he d’elaborar.

Per últim, i pel que fa a les competències 5, 5.1, 5.2, 5.3 i 5.4, el punt clau per anar adquirint i millorant aquestes competències serà documentar, realitzar fotografies, notes de camp, vídeos, registres descriptius, per conèixer quins són els recursos dels quals disposa el centre, quines són les necessitats dels infants, quin material pot ajudar estimular els seu desenvolupament, a més a més de fer una recerca bibliogràfica que contribueixi ampliar els meus coneixements respecte al tema, que m’aporti noves formes de fer i nous recursos que em permetin innovar.

Justificació de les competències

Per poder desenvolupar les diferents competències dins el context que m’ha tocat viure i saber quines estratègies he d’utilitzar per tal d’aconseguir-ho, és fonamental reflexionar sobre els elements que porten a una bona actuació professional: observar, mantenir una escolta activa, està obert a noves propostes, a noves formes de fer... D’aquesta manera podré dur a terme una actuació ajustada al context i a la situació. (1.2)

A partir d’aquesta entrada he hagut de reflexionar sobre les meves errades, o sobre allò a millorar, cercar alternatives per tal d’optimitzar la meva actuació com a professional i poder així posar en pràctica les diferents competències que em fan ser una millor practicant. (2.7)

Observació a l'aula

El meu primer dia a l’escoleta

A les 8:30 he arribat a l’escoleta, ha estat el meu primer dia de pràctiques. Quan he entrat a l’aula dels reietons, m’he trobat amb els diferents grups d’infants.

Just entrar, m’he assegut al terra per tal d’observar als fillets/es m’entres jugaven; he tingut un paper d’observadora participant, ja que alguns d'ells/es em convidaven a jugar, altres em reclamaven ajuda, com ha estat el cas d’una filleta que ha volgut que li llevés les sabates i ni posés unes de tacó. He estat de 8:30 a 9:00 coneixent als infants i jugant amb ells.

A les 9:00 ha vingut l’especialista de música. Ens hem assegut tot el grup classe, juntament amb les dues mestres, al voltant de l’aula, a sobre uns coixins i amb l’esquena estalonada a la paret. La mestra de música ha cantat una sèrie de cançons, sempre utilitzant suport material (una pepa, un calcetí que simbolitzava una sargantana, una capseta amb pedretes i un molinet). Les cançons que ha cantat ja eren conegudes pels infants, menys una “roda roda molinet, xocolata, xocolata”, aquesta cançó era la novetat de la sessió. L’especialista de música ha fet rodar el molinet m’entres cantava i de tan de fer-lo rodar la xocolata s’ha convertit en pols; els infants han tingut l’oportunitat de tastar-la.

Una volta s’ha acabat la sessió de música, he col·laborat en la preparació de l’aula, l’hem habilitada per l’hora de berenar. Una de les mestres i jo hem donat a cada infant una cadira i ells mateixos l’han col·locada al lloc adient. Una volta estaven tots asseguts se’ls ha repartit una manyopla humida perquè es fessin net les mans. M’entres se les feien netes s’ha cantat la cançó de “xip xap xip xap tots a l’aigua”, després s'han repartit tovallons i el berenar; berenar que s’elabora a la pròpia escola. Abans de començar a menjar, a un plafó que es troba a l’aula, destinat a penjar la imatge del berenar d’aquell dia, la tutora ha penjat la fotografia adient, sempre preguntant als infants quina és la imatge, de entre totes les que hi ha, la que s’ha de penjar.

Quan els infants han acabat de berenar se’ls ha tornat a repartir les manyoples perquè es tornessin a fer net les mans i la boca.

Acabats de berenar, era l’hora de sortir al Pati, així que he ajudat a les mestres a posar les jaquetes als infants per anar a fora. Una volta érem al pati he jugat a la pilota, hem cantat i escenificat la cançó de “rotllo rotllo Sant Miquel” amb tot el grup classe...; puc dir que he fet d’observadora participant en tot moment.

Després del pati hem entrat a l’aula i ens hem assegut al voltant de la classe, al igual que s’ha fet en el moment de música, i la tutora ha contat el conte del peix i ha cantat la cançó de les baldufes, amb el suport de 5 baldufes que les ha fetes rodar. Quan s’ha acabat el moment del conte i la cançó, hem tret una gran varietat de material perquè els infants juguessin; cadascú jugava amb el material que ell escollia en aquell moment.

Al cap de mitja hora, tot el grup classe ha recollit el material que s’havia ofertat, les dues mestres i jo també participàvem amb la recollida.

Una volta tot el material ha estat recollit, hem habilitat l’aula per dinar, s’ha seguit el mateix ritual que a l’hora de berenar, s’ha repartir una cadira a cada infant i les manyoples perquè es facin net les mans. La filleta que està en el període d’adaptació, quan ha vist el canvi de dinàmica de la classe la seva actitud ha canviat i s’ha posat a plorar. Ha estat durant tot el temps del dinar plorant i no acceptava el menjar, fins que la tutora li ha anat donant de mica en mica. Quan els infants anaven acabant es feien net les mans amb la manyopla, s’aixecaven i anaven a jugar. Han jugat uns 20 minuts, mentre els demés companys/es acabaven de dinar.

Una volta tots havien acabat, s’han recollit els jocs i ens hem disposat a preparar als infants i habilitar l’aula pel moment de dormida. En primer lloc, hem llevat les sabates als fillets/es, juntament amb la seva col·laboració, una volta tretes les han col·locades a sobre un plafó, on hi ha el símbol que identifica a cada un dels infants; cada infant col·loca les sabates damunt el seu símbol. A continuació, tots els infants s’han assegut, un al costat de l’altre, m’entres la tutora anava baixant els matalassos. Cada matalàs porta també el símbol representatiu de cada infant, quan la tutora va baixant els diferents matalassos va ensenyant el símbol i el fillet/a que li correspon aquell símbol s’aixeca i l’altra mestra li col·loca el matalàs perquè pugui dormir. Cada infant té el seu lloc, aquest sempre és el mateix, no varia.

Quan estan tots els matalassos col·locats i cada fillet/a al seu lloc corresponent, s’apagà el llum, s’encén una llamparà amb estrelles, i es canta una cançó. Per acabar, s’apaga la llamparà i els fillets es posen a dormir.

La filleta que està en el període d’adaptació ha tornat a plorar, així que la tutora se l’ha posada a sobre perquè es tranquil·litzes i pugues dormir al igual que la resta dels seus companys/es; finalment ho ha aconseguit.

Pel que fa a l’infant que està en el període d’adaptació considero que la reacció de posar-se a plorar davant cada canvi d’activitat, canvi en la dinàmica de la classe, està relacionada amb què encara no s’ha familiaritzat amb els espais, els horaris, dinàmica, context.... Aquest infant no coneix encara les rutines, no té adquirits determinats hàbits,  encara no ha  interioritzat allò que vindrà i per tant, no pot anticipar-se, no està habituada al dia a dia de  l’aula i aquesta desconeixença considero que és el que li provoca inseguretat i el que fa que reaccioni d’aquesta determinada manera, amb plors i un cert temor. Tenint en compte que està en el període d’adaptació necessita temps per sentir-se segura en un context que és desconegut per a ella, o que encara no és del tot familiar. La mestra ha tingut una actitud atenta cap a ella, li ha anat  verbalitzant allò que esdevindrà, l’ha acompanyada de la mà cap a la cadira, on s’ha hagut de seure per berenar, entre altres accions. Considero que ha donat resposta a les seves necessitats afectives per tal de facilitar-li el procés d’adaptació. Perquè la filleta aconsegueixi adaptar-se a la nova situació, al nou context, espais, dinàmiques i horaris serà essencial que estableixi nous lligams afectius segurs amb les seves mestres i per això considero coherent i correcta l’actuació que ha dut a terme la professora, l’atenció especial que li ha donat, acceptant i comprenent els seus sentiments.

Des del meu punt de vista, darrera les diferents intervencions de la mestra i darrera les diverses activitats que s’han realitzat durant el matí hi ha uns objectius preestablerts:

- Propiciar el desenvolupament de l’autonomia dels infants i augmentar la seva autoestima.

- Dedicar un temps raonable als moments rutinaris de l’aula: entrades i sortides, moments de cura i higiene, d’alimentació i descans, per tal que siguin moments de plaer, moments educatius i font de coneixement.

- Estimular l’adquisició del llenguatge mitjançant activitats lúdiques: contes i cançons, on l’adult desenvolupa el rol de model lingüístic.

- Incentivar que l’infant s’expressi en paraules.

- Desenvolupar els cinc sentits: tacte, vista, gust, olfacte i oïda, mitjançant les sessions musicals.

- Desenvolupar la psicomotricitat gruixuda i fina a partir de les accions que tenen lloc en els moments de vida quotidiana.

- Fer ús dels símbols per representar la identitat de cada infant dins el grup.

- Crear contextos d’aprenentatge que suscitin interès als infants.

Tot i que l’adquisició de la majoria d’aquets objectius s’observa a llarg termini, sí que puc dir, que durant els mesos que duc fent pràctiques hi ha hagut un canvi força significatiu en la majoria dels infants pel que fa al llenguatge, i a l’autonomia. Els diferents infants del grup dels Reietons, a mesura que passen els dies, van adquirint una major seguretat i confiança en sí mateixos, el que es tradueix en una major autonomia. A l’hora de berenar, de dinar, de fer les accions rutinàries, manifesten, cada cop més, que ho volen fer de manera autònoma. Tot i que sempre es fomenta que siguin al màxim d’autònoms, si en algun moment determinat se’ls pregunta: “vols que t’ajudi a fer la darrera cullerada”, alguns d’ells ja et diuen que no, que ho volen fer sols, verbalitzant: “tot sol”, “no vull”...  En el moment de beure, tots els infants ho fan també autònomament, agafen el got amb les dues mans i beuen sols, seguint les instruccions que els han donat, all llarg del curs, les mestres. A l’hora de posar-se o llevar-se les sabates o les jaquetes, cada cop requereixen menys ajuda i van adquirint major coordinació oculo manual. 

Centrant-me en la cura d’un mateix, he de dir que pel que fa a la higiene personal, hora de rentar les mans, la cara, durant el procés del canvi de bolquers, els infants tenen enorme interès per participar, se’ls demana que agafin una tovalloleta, que aixequin les cames, que les obrin... això ens permet comprovar que reconeixen les diferents parts del cos i a més a més, es mostren entusiasmats per poder participar activament i ser cada cop més autònoms. A l’hora de rentar-se i eixugar-se les mans ho fan sols, anem a un bany de l’escoleta i se les fan netes a un grifó.

A l’hora de sortir al pati i donar-los les jaquetes, tots ells reconeixen les seves penyores de roba, i les dels seus companys/es, diferencien unes penyores de les altres.

Pel que fa a l’alimentació, tot els infants mengen les diferents varietats de plats que se’ls presenten, tot i que sempre hi ha infants que tenen més preferència per uns aliments que per uns altres.  Mengen tant aliments triturats com sòlids i tots ells fan servir la cullera i/o forquilla per menjar, no requereixen l’ajuda de l’adult.

Pel que fa a l’hora de descans, tots els infants s’adormen sols, amb nosaltres al costat, però sense necessitat de tenir-los a sobre o en braços.

En resum, han adquirit habilitats a l’hora d’aixecar-se les mànigues per fer-se net les mans, a l’hora d’agafar la forqueta, d’agafar el got i beure sense que l’aigua els caigui a sobre, a l’hora de posar-se i llevar-se les sabates... i en general, hi ha un canvi significatiu i positiu en totes les accions que tenen lloc durant els moments rutinaris. La psicomotricitat fina, va sent cada vegada més precisa, els patrons motors que originalment eren independents s’associen per a formar moviments composts més complexes; a mesura que van tenint més experiències, als infants van ajustant el to de cada múscul a la finalitat que pretenen.

Per tant, he observat que cada cop tenen més interioritzades les rutines, els rituals, la manera de fer, que cada vegada tenen més habilitats motrius i aquests avenços permeten que els infants siguin cada cop més autònoms i que vagin anticipant al que esdevindrà, sense necessitats d’haver-ho de remarcar.

Per altra banda, pel que fa a l’hora de comunicar-se amb un adult o un igual, els gestos, cada vegada més, van acompanyats del llenguatge oral, fent ús d’una paraula, de dues paraules i fins i tot alguns ja fan frases més complexes i cada cop el llenguatge és més intel·ligible i el vocabulari va sent més ampli.

Per tant, puc dir en ple convenciment que els objectius es van assolint dia a dia.

Justificació de les competències

Per dur a terme aquesta entrada, no sols he descrit com ha estat el meu primer dia a l’escoleta, sinó que he reflexionat sobre les intervencions docents de la tutora, me qüestionat si aquestes són o no bones pràctiques i les he comparades amb els meus coneixements previs. (4.2)

En segon lloc, he plasmat en aquesta entrada una sèrie d’hipòtesis que jo mateixa m’he formulat, sobre per què la filleta que esta en el període d’adaptació actua d’aquesta determinada manera i quin és el motiu del seu estat anímic; concretant quines són les causes i argumentant el perquè, tot això a partir d’un recull d’informació. (4.3)

Competències professionals

Punt de partida envers les competències  professionals i les que es treballaran al Pràcticum i a l’assignatura.

1.        És autònom en l’aprenentatge

Considero que sí som autònoma en l’aprenentatge, tot i que sempre estic oberta a les propostes, aportacions i nous coneixements que em puguin aportar els demés. Crec que un treball en grup sempre tindrà més riquesa que un treball individual, i un aprenentatge que s’ha assolit amb la col·laboració d’altres, on s’ha tingut l’oportunitat de conèixer diferents punts de vista, sempre tindrà més valor.

1.1   Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura

Sempre que tinc que programar alguna activitat o tinc interès/necessitat de conèixer més sobre un tema determinat, accedeixo i faig una recerca a diferents fonts d’informació; crec que et proporcionen nombrosos recursos, coneixements, que fins aquell moment eren desconeguts per a tu o bé en tenies unes nocions superficials d’aquell tema en concret; tenint en compte, que quan fas la recerca, ja et centres en buscar noves idees i alternatives que t’ajudin enriquir les activitats, tasques i/o situacions. 

1.2    Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

Considero que aquesta competència si la tinc assolida. Normalment, tot i els pocs dies que duem de pràcticum i fent referència al treball que he realitzat estius passats com a monitora de temps lliure, puc dir que sí reflexiono i valoro la meva pròpia actuació, em qüestiono si les meves intervencions, aportacions, han estat adients o no, per què i com ho puc fer per millorar-les per futures actuacions. També pregunto als professional, amb major experiència que mi, quina és la seva opinió sobre la meva forma de fer, ja que això em permet adonar-me dels errors que puc haver comès i conèixer estratègies d’intervenció més ajustades a cada situació. Crec que aquesta és una competència essencial per tal d’anar millorant tan en l’àmbit professional com personal.

1.3   Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

Aquesta competència som conscient que la podria millorar. Sí que accedeixo a altres blocs i experiències, però majoritàriament, sempre que ho faig, és per consultar un tema en concret del qual necessito conèixer més àmpliament, però no tinc l’hàbit de visitar diferents blocs sense tenir un objectiu clar de perquè i estic accedint. Considero que és una competència que l’hauria de posar més en pràctica, ja que tot i no tenir una finalitat preestablerta quan visites un bloc, sempre en podràs extreure informació que en un moment o altre de la vida, tan en l’àmbit professional com personal et podrà ser útil/funcional.

1.4   Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Aquesta competència crec que no la tinc assolida. Considero que és molt complex arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació i de la pròpia pràctica (que a moments d’ara, personalment encara em manca), i que per això es requereix força experiència, capacitat de síntesi, habilitats per relacionar uns fets amb un altres, i conèixer quina és la causa d’un determinat fet i a l’inversa. A més, tenint en compte que estam treballant amb infants, on les excepcions són les que tenen més força i que una determinada estratègia ens serà funcional amb un infant però no amb un altre, encara és fa, si més no, més complex.

2.        Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

Com ja he comentat anteriorment, sí que intento reflexionar sobre com ha estat el procés que m’ha portat a l’adquisició de nous coneixements. Ser conscient de com ha estat el camí que ens ha conduit a nous aprenentatges ens permetrà anar interioritzant quines són les nostres mancances, les nostres habilitats, quins han estat els entrebancs que ens hem anat trobant i quines estratègies hem utilitzat per fer front a les circumstàncies adverses, i per tant ens ajudarà a cercar alternatives, recursos, hàbits, que ens facilitin el camí per a futurs aprenentatges.

2.1  Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Em sembla que sempre m’és més fàcil reconèixer i adonar-me de quins són els meus punts febles que als meus punts forts. Normalment tendeixo a veure la part més negativa, a adonar-me d’allò que no sé fer i que necessitaria millorar. En canvi, a l’hora de reconèixer els meus punts forts tinc grans dificultats, sempre penso que ho podria fer millor del que ho faig. Aquest també és un fet que forma part de la personalitat de cadascú, però que som conscient que hauria de millorar. Tot i això considero que és molt important saber quines són les habilitats, estratègies d’intervenció educativa, els coneixements que em manquen, i crec que igual d’important és ser exigent en un mateix, ja que és el que et permet anar millorant dia a dia i no conformar-te amb el que ja saps, sinó amb tot allò que et queda per saber i aprendre.

2.2  Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

Aquesta competència sí la tinc adquirida. Tinc la capacitat d’adonar-me i de contrastar que és el que jo sé, el que jo penso, les meves creences, amb la forma de fer, de pensar, la ideologia/filosofia del centre en el qual estic fent pràctiques. Això em permet conèixer noves maneres de fer, d’actuar, noves concepcions, i m’ajuda a reflexionar sobre que és el que faig bé o que és el que hauria de millorar per tal d’optimitzar al màxim el desenvolupament dels infants.

2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

Tot i que tinc molt clar allò que vull aprendre, quins objectius em proposo, tot i ser conscient que he de treballar força per aconseguir-ho, que he d’estar oberta a les aportacions, propostes, informació, que em puguin aportar als demés, no he escrit enlloc allò que vull conèixer, saber, aprendre, descobrir, a lo millor per aquest mateix motiu, de què ho tinc, o crec que ho tinc, molt clar.

2.4  Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

Sí que em faig preguntes sobre quina ha estat la formació que he rebut durant aquets tres anys de carrera i quina formació m’agradaria rebre per tal de millorar els meus coneixements, habilitats i estratègies d’actuació. Crec que sense reflexionar sobre la formació que has rebut, si creus que aquesta ha estat funcional o no, si creus que t’ha aportat les bases per futurs coneixements, és impossible saber quina formació et manca i conseqüentment saber quins coneixements vols i necessites saber per complementar el que ja saps i seguir creixent com a persona i com a professional.

2.5  Recull dubtes i dilemes

Tot i que el tema de documentar per escrit, és el que més em costa, però som conscient que és fonamental; des de què vaig començar les pràctiques cada dia estic fent el diari, on hi queda reflectida la part més descriptiva dels esdeveniments que han anat succeint durant el matí, juntament amb una part més reflexiva, sobre els meus dubtes, dilemes, com crec jo que han estat les meves diferents intervencions, per què he actuat d’una determinada manera i no d’una altre, entre mols altres aspectes que et fan qüestionar-te la pròpia actuació.

2.6  Argumenta el que ha fet i per què

Com ja he comentat anteriorment, sí que argument en el diari, el perquè de la meva actuació, explicant perquè he actuat d’aquella determinada manera i no d’una altra. Això possibilita tornar a viure el moment  però des d’una certa distància que et fa plantejar-te si la forma com has intervingut era o no l’adient i probablement, s’encerta més ajustadament, ja que quan t’ho mires des de lluny, et permet analitzar més en profunditat la situació, en canvi, quan estàs immers en el moment, actuem de manera més impulsiva i no pas reflexiva.

2.7  Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

Aquesta competència sí que la tinc adquirida. No em costa acceptar les meves errades i som conscient de quan la meva intervenció no ha estat la més idònia o ajusta per aquella determinada situació. Una volta conec les meves mancances  cerc alternatives per millorar la meva actuació, o bé preguntant a professionals més experts que mi que em donin la seva opinió i que m’ensenyin altres estratègies més adequades o bé faig una recerca a fons d’informació que me puguin a portar nous coneixements per millorar la meva forma de fer.

3.        Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

Tot i que és una mica prest per fer un anàlisis profund sobre el funcionament del centre en el qual estic fent pràctiques, sí que intent fixar-me en la seva forma d’organitzar-se, la seva forma de fer i el seu funcionament en general, reflexionant a l’hora sobre si considero que aquesta és la millor manera, o si hi hauria altres alternatives més funcionals i enriquidores.

3.1  Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

La veritat és que sí. L’escola a la qual estic fent pràctiques és una escola petita, familiar, i això et permet conèixer en més facilitat quin és el seu funcionament, conèixer sí és fa feina o no en equip, adonar-te de la dinàmica de treball, entre altres, i per tant, et dóna la possibilitat de reflexionar i aprofundir en aquest.

3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

Com he esmentat anteriorment, sí que començo a reflexionar sobre aquets aspectes organitzatius del centre, observo dia a dia la relació escola – família, la coordinació entre els professors del centre, la distribució del temps i de l’espai i això m’ajuda a contrastar la realitat del centre amb els meus coneixements previs que he anat rebent aquets 3 anys de carrera. Em permet adonar-me si aquets coneixements rebuts concorden amb la realitat que estic vivint en el pràcticum.

3.3  Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

Estic començant a contrastar aquets dos aspectes, ja que estam elaborant, amb totes les practicants del centre, l’anàlisi del centre de pràctiques, l’elaboració del qual, requereix consultar la documentació del centre i per tant, ens permet conèixer tot allò que hi ha escrit en aquets i adonar-nos de sí és dur o no a la pràctica.

4.        Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Aquesta competència la veig dia a dia en les aules i com és evident és molt difícil no analitzar i reflexionar sobre el procediment que segueix el centre i més concretament les mestres d’aula a l’hora de fomentar, de donar lloc als processos d’ensenyament – aprenentatge.

4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

Sí que identifico els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. Els que considero que estan més presents són: aprenentatge per models de Bandura, la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, la ZDP de Vigotsky i la teoria de Piaget. Per tant, molts de coneixements teòrics vits durant aquets 3 anys de carrera els veig aplicats en les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

4.2  Identifica bones pràctiques, les compara

Sí, considero que l’escoleta en la qual estic fent pràctiques duen a terme una feina extraordinària i fins a moments d’ara, totes les actuacions, estratègies d’intervenció de les mestres, estan en concordança amb el que m’han ensenyat durant aquets cursos passats i per tant, en tot moment identifico bones pràctiques educatives.

4.3  Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

Aquesta competència crec que és una de les competències més complexes i que requereix força experiència per tenir la capacitat de relacionar esdeveniments, recollir l’informació més funcional, la que ens serà més útil per després elaborar hipòtesis. Crec que molts esdeveniments que passen en una aula d’infantil tenen múltiples causes; cada infant és únic, és un món, la seva realitat pot ser completament diferent a la del seu company/a i per tant elaborar hipòtesis de per què passa un fet, no és gens fàcil. Per això dic, que l’experiència i té un pes força important per adquirir aquesta competència.

5.        Reflexiona sobre el procés de millora

Aquest és un aspecte, que tot i que encara no m’hi he endinsat, crec que no em serà fàcil, ja que l’escoleta a la qual estic fent pràctiques, des del meu punt de vista, és un exemple a seguir.

5.1  Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

Com he dit anteriorment, encara no he tingut el moment, ni el temps per conèixer prou a fons les pràctiques del centre per atrevir-me a fer projectes de millora. Tot i això crec que no serà gens fàcil ja que aquesta escoleta, fins el que he pogut observar a dies d’ara, dur a terme una molt bona feina i s’ajusta al que he après durant aquets cursos a la universitat.

5.2  Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

Encara no ens hem endinsat en el projecte de millora, però sí que estam observant en tot moment els recursos que disposa el centre, quin ús en fan d’aquets, si aquets recursos es podrien millorar o donar-los una major funcionalitat, quines són les necessitats dels infants, entre altres, per tal d’anar recollint informació, anar reflexionant per després poder dur endavant el projecte.

5.3  Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

No puc dir que la tingui adquirida del tot, però si que estic començant a fer recerca de material natural, que és el tema central del nostre projecte de millora, i estic informant a la tutora d’aula sobre les meves idees i el material que crec que podria ser interessant introduir, per les possibilitats que pot donar als infants.

5.4  Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora

Com he comentat abans som conscient que no serà fàcil dur a terme el projecte de millora, ja que com he dit, l’escoleta és exigent en aquest tema, dur a terme unes molt bones pràctiques, investiguen, s’informen, aporten recursos i ja tenen una gran quantitat de material natural força interessant perquè els infants manipulin, creïn, descobreixin...i no serà fàcil innovar, per això sé que s’haurà de treballar en equip i en moltes ganes per imaginar i aconseguir la originalitat, la innovació i trobar material resistent, higiènic amb moltes possibilitats perquè els infants puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

 Justificació de la competència

En aquesta entrada estic treballant clarament la competència 2.1, ja que l’objectiu d’aquesta era conèixer i reflexionar sobre els nostres punts forts i punts febles en quan a les competències, plasmar-ho a l’entrada i així, a mesura que estam realitzant les pràctiques intentar millorar les que sí tenim adquirides i assolir les que encara se’ns passen per alt.  (2.1)