Bona pràctica

El Canvi de bolquers

Durant les setmanes que duc fent pràctiques he pogut observar i reflexionar sobre com és dur a terme el canvi de bolquers  a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques. A partir de l’observació, de la reflexió posterior, d’enllaçar els meus coneixements teòrics amb la realitat de l’aula, puc  dir amb ple convenciment que en el meu centre el canvi de bolquers és una bona pràctica.

 En primer lloc, dir que aquest sempre es realitza en el mateix lloc, un espai habilitat per aquesta acció. Al fet que sempre es realitzi en el mateix lloc crea un clima d’intimitat, un lloc predicible  per l’infant que li dóna seguretat.

Al costat del canviador es disposa d’una sèrie de compartiments, un per a cada infant, on hi ha la tovallola, les tovalloletes, la crema i els bolquers nets; tot el que es necessita per realitzar el canvi de bolquers es prepara prèviament.

Des del meu punt de vista, crec que la forma com duen a terme el canvi de bolquers les dues mestres és la correcte i per tant com hauria de ser aquest procés, aquesta rutina i acció d’higiene que es dur a terme varis cops al dia. Per elles és un acció d’higiene, però també un moment que permet enfortir el lligam afectiu entre infant – adult.

La seva manera de fer segueix, des del meu punt de vista,  la concepció de com s’ha de dur a terme un canvi de bolquers segons  la pedagoga i pediatra Emmi Pikler. 

He pogut observar que per ambdues mestres, no és simplement un procés purament mecànic, sinó que és un moment de relacionar, un moment de benestar i de comunicació entre els dos, un moment en el qual donen una atenció individualitzada i privilegiada a l’infant, un moment tranquil i relaxant.

Durant aquest procés mantenen un diàleg visual, verbal i corporal amb ell, el fan partícip, permetent així que vagi coneixent les parts del cos, el seu esquema corporal, que vagi sent cada cop més autònom, que senti que ell també té la capacitat de contribuir en aquest procés. Tenen la imatge d’un infant capaç, aquesta imatge se li transmet al fillet/a i això li proporciona seguretat, confiança en ell mateix i per tant, estimula el seu interès per ser cada cop més autònom. 

Les mestres durant el canvi realitzen diferents accions, verbalitzacions, gestos: els hi ensenyen els dibuixos que hi ha en el bolquer, els pregunten que veuen, quin animal hi ha, de quin color és, a altres els canten una cançó, els hi fan “moixonies”, els pregunten que han fet durant l’hora de pati, si ha vingut l’especialista de música els pregunten quines cançons ha cantat, etc... i sempre els fan col·laborar en el procés; els diuen que agafin una tovalloleta, que obrin les cames, que les aixequin...

Considero que en tot moment donen resposta a les necessitats dels infants, i que depenent dels gusts, de les preferències, del caràcter de cada fillet/a  van ajustat la seva forma de fer i actuar. A mesura que vaig observant i reflexionant estic segura que això no és improvitzat, sinó que són mecanismes que estan premeditats, que tenen una fonamentació teòrica i que permeten que aquest sigui un moment de plaer, pau i benestar. Establir un vincle segur amb un infant influeix en les respostes que aquest donarà davant determinats estímuls i per això el canvi de bolquer es pretén que sigui un temps de comunicació ja que això condicionà la reacció i l’actitud de l’infant durant aquest procés.

Per altra banda, abans de canviar-li el bolquer sempre se li diu a l’infant, se l’informa, se li verbalitza, no se’l agafa i se’l dur al canviador sense comunicar-li, això és un altre manera de fer que permet al fillet/a  anticipar-se i que també li dóna tranquil·litat.  Tenen la visió de l’infant com un ser actiu, competent, amb iniciativa i sobre tot un subjecte amb enormes capacitats i potencialitats.

“El niño necesita estar limpio para sentirse bien. Un buen cambio de pañales no significa tener la toalla y el jabón a punto; es el moment idóneo para tener una relación individual con cada niño”

Mª Rosa Ferri

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada en el blog he observat quin procediment segueixen les mestres a l’hora de realitzar el canvi de bolquers i posteriorment he reflexionat sobre si les accions que duen a terme són les més favorables per l’infant i per què, per tant, me qüestionat quins elements són els que porten a una bona actuació professional. (1.2)

A partir de la contrastació entre els meus coneixements teòrics i l’observació pràctica a l’aula he conclòs si és o no una bona pràctica educativa. (1.4)

Bones pràctiques 0-3

Del llistat d’experiències 0-3 que ens han ofert les professores d’innovació i reflexió educativa, n’he elegides tres que m’han cridat més l’atenció per diferents motius que explicaré més endavant, aquestes són les següents:

Descobrint la carabassa

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

Materials d’experimentació

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/beure.htm

Descobrint la carabassa

He elegit aquesta experiència, perquè curiosament a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques, varem introduir les carabasses durant una sessió de transformació de l’espai, m’ha semblat interessant poder contrastar aquesta experiència, amb la meva pròpia. En el meu cas els varem ofertar carabasses senceres, de diferents mesures: petites, mitjanes i grosses; altres estaven tallades en forma de bol o de pala.  Juntament amb les carabasses se’ls hi va disposar altres materials naturals: copinyes, anus, pinyes... per així poder observar quins projectes realitzaven amb tots aquets elements. Al igual que en aquesta experiència, en l’escoleta on estic realitzant el pràcticum, es té molt en compte l’estètica, la manera com es disposa al material als infants, l’objectiu és crear contextos idonis que convidin a experimentar, manipular, crear, descobrir, inventar...

Centrant-me en aquesta experiència, el primer aspecte que em pareix interessant és que el material utilitzat l’ha proporcionat una mare, per tant ja veiem que es dóna importància a la col·laboració entre família i escola, a més a més de permetre oferir als infants un element que pot ser conegut per a ells dins l’àmbit familiar però que no han tingut l’oportunitat de manipular-lo.

En segon lloc, veiem com se’ls hi disposa un material i els infants per iniciativa pròpia l’observen, el toquen, l’agafen, l’exploren;  l’infant no manipula per imposició dels adults, sinó perquè han dissenyat un context que els suscita curiositat, interès. Es respecte el temps que necessita cada infant per explorar un objecte, la mestra espera, observa, “deixar fer” que descobreixin per ells mateixos... Ens transmet que la seva imatge d’infant és la imatge d’un infant capaç, un infant amb nombroses potencialitats a desenvolupar.

Materials d’experimentació

M’ha semblat interessant aquesta proposta pel fet que donen també importància a què els infants tinguin l’oportunitat de jugar amb material no estructurat i material natural, per defugir de la invasió de joguines convencionals força comercialitzades en la societat actual.

El material no estructurat i natural fomenta la creativitat dels infants, estimula la imaginació, permet que els fillets i filletes donin nombroses possibilitats a aquests elements que no tenen una única funció o finalitat, com és el cas de les joguines convencionals. Aquest material no ve amb unes instruccions que t’indiquin com ha de ser utilitzat i quin ús se li ha de donar; aquest fet ja dóna llibertat, dóna peu als infants a imaginar, experimentar, investigar, descobrir i inventar.

Per altra banda, són elements que són familiars per ells en el context familiar, però que en moltes ocasions no se’ls dóna la possibilitat d’explorar-los. Per tant, em sembla encertat oferir l’oportunitat als infants de conèixer-los a través de safates d’experimentació, estimulant així els diferents sentits: vista, olfacte, tacte, gust i oïda.

Poder anar a beure aigua

He elegit aquesta experiència perquè m’ha fet plantejar-me una sèrie de qüestions que no m’havia formulat fins hores d’ara.

A l’escoleta a la qual estic fent pràctiques s’ofereix aigua als infants a l’hora de berenar i a l’hora de dinar, com succeïa en el cas d’aquesta experiència. Em sembla força interessant la reflexió que fa aquesta mestra, plantejant-se el dubte de sí és adient només oferir-ne a l’hora de berenar, tots en el mateix temps, tenint en compte que, possiblement, un infant pot tenir set en qualsevol altre moment, i per la seva forma de ser no gosa a preguntar-ho. L’alternativa que proposa és l’espai de beure aigua, i considero que és una proposta interessant i que dóna resposta a les necessitats dels infants. Sabem que sí els fillets i filletes no tenen cobertes les necessitats bàsiques: tenir gana, set, son, dur el bolquer brut...condiciona els seus aprenentatges, per tant, oferir als infants aigua durant tota la jornada escolar, pot millorar el seu benestar físic i també anímic el que es traduirà en unes condiciones més òptimes per explorar, experimentar, investigar, descobrir...i en resum aprendre.

Pel que fa al color dels gots, en el cas de la meva escoleta, els infants beuen en gots de vidre, per tant ja no veuen distorsionat el color de l’aigua, el que em pareix adient. Considero que els infants tenen el dret i la necessitat de conèixer als elements tal i com són en la realitat, i a més, al fet que en lloc de gots de plàstic siguin gots de vidre, obliga també ensenyar-los amb més precisió, com s’han d’agafar correctament aquets per evitar que ens caiguin i es rompin, obliga a tenir més cura dels objectes, aprendre quin tracta se’ls ha de donar en funció de les seves propietats: vidre, plàstic.... i que se’n adonin què passa si cau un got de vidre i què passa si cau un got de plàstic.

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada he reflexionat sobre els elements que porten  a una bona actuació professional, justificant i argumentant el perquè. (1.2)

He identificat bones pràctiques que considero que tenen lloc a l’escoleta en la qual estic fent pràctiques i les he comparades amb les experiències 0-3 que he escollit. (4.2)

Contrast de jornades

A partir de conèixer com és el dia a dia de les meves companyes en una aula del primer cicle d’educació infantil, en les seves respectives escoletes, i comparant les seves jornades amb el meu dia a dia, m’he adonat que hi ha més similituds que no pas diferències.

La similitud més clara són la importància cabdal que donen a les rutines, aquests moments de vida quotidiana permeten que el fillet/a tingui uns marcs de referència clars i constants en relació amb quines són les normes de conducta que cal seguir en cada situació i/o context.  L’infant ha d’aprendre què és el que sí pot fer i el que no pot fer en una situació i en una altra, quina és l’actitud que ha de tenir en cada moment, això l’ajudarà a organitzar-se personalment i a ser cada cop més autònom; d’aquí sorgeix el motiu de perquè totes les escoletes coincideixen en donar rellevància a aquets moments de descans, d’alimentació, de neteja...

Tot i això, també he trobat dos aspectes que manquen en el meu centre i que en la resta d’escoletes es duen a terme i crec que seria interessant incorporar; una d’elles és la rutina del bon dia.  Aquesta rutina permet treballar el temps, quin temps fa, quin temps sol fer més habitualment; quins comanys/es han vingut a l’escoleta i quins no han vingut, per què no han vingut?, pot ser per què estan malalts?, que ens passa quan estam malalts?; que farem avui?, permet també treballar els símbols, passar llista mitjançant uns símbols que identifiquin a cada infant, aquets símbols ens possibilitaran treballar la identitat personal i la identitat de grup...

L’altre aspecte que no es treballa en la meva escoleta i que també crec que podria ser emotiu, és l’infant protagonista, aquest és un altre mètode que també contribueix a crear la identitat personal a les escoles. L’infant protagonista permet que cada infant expliqui la seva biografia, recordant experiències importants de la seva vida donant-les a conèixer als seus companys/es. És una manera també que l’escoleta doni cabuda a l’infant amb totes les seves experiències més personals, que la resta de fillets i filletes coneguin a cada un dels seus amic i amigues més profundament, valorant la diversitat d’experiències, de famílies...s’aconsegueix també establir vincles afectius entre escola i família, tenint en compte que els pares participen, preparen una activitat quan el seu fill/a és el protagonista...

Per tant, reflexionant sobre les similituds i diferències entres les diferents jornades, a nivell general, aquestes serien les dues propostes que plantejaria a la meva escoleta.

Justificació de les competències

Considero que per realitzar aquesta entrada en el blog he reflexionat  sobre quins elements porten a una bona actuació professional, he comparat jornades escolars de diferents centres i he fet una valoració de quines actuacions, activitats, intervencions...considero que són bones pràctiques i per tant introduiria a l’escoleta a la qual estic realitzant les pràctiques. (1.2)

Per elaborar aquesta entrada ha estat essencial haver d’identificar les bones pràctiques que es duen a terme a les diferents escoletes, comparar les pràctiques que realitzen en els diferents centre i valorar quines crec que són més adients i quines no, per seguidament poder justificar perquè introduiria unes activitats, unes rutines, que en la meva escoleta no es duent a terme i en altres centres sí. (4.2)

Les creences de la mestra

Tenint en compte que aquesta entrada està vinculada amb l’entrada de l’observació a l’aula, realitzada el 05–03-2013, en la qual vaig descriure el meu primer dia a l’escoleta, i on em vaig centrar principalment en explicar les rutines que segueixen l’aula dels Reietons, l’actitud d’una filleta que estava en període d’adaptació i l’actitud de la mestra davant aquestes situacions; per fer referència a quines crec que són les creences de la mestra per utilitzar unes estratègies d’intervenció i no unes altres, focalitzaré en explicar com crec que ella concep el període d’adaptació, quina importància crec que tenen per a ella les rutines a l’educació infantil, i seguidament de manera general, basant-me en les observacions que he pogut fer fins a hores d’ara com a practicant a l’escoleta, especificaré en quines teories crec que es basa la mestra per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Pel que fa al període d’adaptació, la mestra té en compte que aquest requereix temps, temps perquè els infants es sentin segurs i tranquils en un context que és nou per a ells. Aquest és un període en el qual l’infant ha d’acceptar la pèrdua i el guany que suposa la separació dels seus pares fins acceptar completament la nova dinàmica escolar, és un procés de separació de la seva família i a l’hora un moment de construir un nou lligam afectiu amb altres adults, altres adults que s’hauran de compartir amb la resta de companys/es. Per l’infant suposa integrar-se en un nou context, nous espais, noves dinàmiques i nous horaris, i la mestra considero que és conscient i té present en tot moment aquets condicionants. Durant aquest mes i mig com a practicant he pogut observar la relació que mantenen les mestres amb les famílies i penso que una de les seves creences és la importància de mantenir una bona comunicació entre escola i família; tenen molt present que l’acollida càlida de les famílies també és un aspecte clau del període d’adaptació, per tal de proporcionar-los una certa orientació. S’ha de tenir en compte que per els pares suposa també, separar-se dels seus fills/es, compartir l’afecta de l’infant amb les mestres, un canvi en la dinàmica familiar, horaris, rutines i això provoca sentiments de culpa, inseguretat, dubtes i pors, per tant la relació entre escola i família és essencial perquè aquest període sigui el més òptim possible pels tres agents implicats: la família, l’infant i les mestres. Per la mestra i l’escoleta en general, l’adaptació és un procés que es realitza sense presses, respectant els ritmes de cada infant, on la flexibilitat horària i és present en tot moment i on l’estància dels infants al centre s’allarga de manera progressiva, donant resposta a les seves necessitats.

Pel que fa a les rutines, la mestra té la creença que aquestes són elements claus per fomentar l’autonomia dels infants, accions seqüencials que es repeteixen el llarg dels dies i tenen un valor estructurador. Es tracta de situacions d’interacció força rellevants entre adult i infant, les quals permeten enfortir el lligam afectiu entre ambdós i que condueixen a l’infant a caminar, partint d’una dependència absoluta de la persona adulta, cap a una progressiva autonomia. Aquestes rutines se’ls dedica una gran part del temps a l’educació infantil, ja que són l’element organitzador que condicionen la resta d’activitats i que permeten als infants predir, anticipar el que esdevindrà, orientar-se, i això els proporciona seguretat i tranquil·litat, essencial per anar assolint independència i que l’infant configuri una auto imatge positiva, els objectius primordials que s’han de treballar a l’etapa d’infantil. És important que en la vida diària dels infants hi hagi experiències, accions que s’acostumin a fer d’una mateixa manera i es converteixin així en un hàbit. Les rutines, els hàbits i els rituals, contribuiran a què l’infant tingui la sensació que té un cert control sobre els esdeveniments quotidians i per tant, major seguretat en sí mateix; perquè aquestes formes de fer s’interioritzin és important l’estabilitat. Aquets són els motius de perquè jo crec, que la mestra té aquesta sèrie de rituals clarament marcats en el dia a dia a l’aula.

A partir d’ara em centraré amb les teories i concepcions que considero que la mestra es basa per actuar d’una determinada manera i no d’una altra.

Es té molt en compte que una manera que tenen els infants d’aprendre és per imitació i per tant són força conscients que ells són un model pels infants, tant pel que fa al llenguatge, a les actituds, les conductes, maneres de fer, expressions i comportaments envers a les altres persones. Com bé ens parla Albert Bandura, en la teoria de l’aprenentatge social, o també conegut com aprenentatge vicari o modelat, els infants aprenen d’allò que veuen i viuen, l’ambient és una de les causes del comportament.

Sempre que és pertinent utilitzen els premis i càstigs per reforçar o evitar una conducta determinada, per tal que tingui lloc l’aprenentatge de les normes de convivència; pot ser, o bé un somriure, un comentari de lloança, o bé indiferència.

Per altra banda, es té present l’aprenentatge mitjançant la creació de bastides, bastida de la qual ens parla Brunner, és a dir, es donen les ajudes pertinents en el moment indicat.  En una activitat nova per l’infant, qui porta la iniciativa és la persona adulta, però a mesura que aquesta activitat, cançó, conte, ja és familiar pel fillet/a, i aquest va adquirint una major autonomia i iniciativa, la mestra ho valora positivament i passa a desenvolupar un rol de guia, d’observadora, però sempre donant resposta a les necessitats dels infants. En un conte, en una cançó, sí que segueix tenint un paper més directiu, fent de model, però als infants participen activament en l’activitat, realitzant els sons dels animals, fent moviments del cos, dient determinades paraules del conte que ja es saben, se’ls hi fan preguntes perquè aquets reprodueixin part de la seqüència temporal de la història...és d’aquesta manera que aconsegueixen estimular el desenvolupament de l’infant i que aquets arribin a ser capaços d’explicar la història o cantar la cançó gairebé sols.

La persona adulta actua a la zona de desenvolupament pròxim de l’infant, Vigotsky, és el nivell el qual es pot elevar a una persona amb l’ajuda d’una altra. La persona que és més competent que l’infant és l’ajuda, la guia, la mediadora, la que permet a l’infant accedir a les funcions mentals superiors, és  la que dissenya contextos d’aprenentatge que possibiliten que el fillet/a desenvolupi les seves potencialitats; les pràctiques educatives són el motor del desenvolupament humà. Un infant amb un  adult més competent que ell aprendrà a utilitzar els signes que ha creat la cultura, interioritzarà les formes d’adaptació culturals. Les mestres van agafant proximitat o distància, depenent de les necessitats del fillet/a, van donant ajudes o retirant-les a mesura que l’infant és capaç de fer-ho per sí sol. És així que ajuda a l’infant a arribar més enfora d’on podria arribar per ell mateix i aconseguir, progressivament, que sigui cada cop més autònom, que ho pugui arribar a fer per sí sol, el que Vigotsky ho anomenaria nivell de desenvolupament efectiu. He de dir que les mestres tenen en compte en tot moment el grau de maduració de cada infant, les propostes s’adeqüen a les seves necessitats i les ajudes van variant depenent del progrés del fillet/a. Aquestes propostes també es procura que siguin engrescadores, que suscitin interès a l’infant; es pretén que els infants tinguin l’oportunitat d’enllaçar allò conegut amb allò nou, i així aconseguir que l’aprenentatge sigui significatiu, com bé ens deia Ausubel.  Es treballa perquè els aprenentatges que fan els infants es puguin enllaçar entre ells, que no siguin aprenentatges aïllats de la realitat, compartimentats, sinó que es treballa de manera globalitzada, totes les activitats tenen un mateix fil conductor.

Per acabar, un altre referent de l’escoleta també és Piaget, els infants es desenvolupen cognitivament a partir de l’acció, mitjançant la interacció amb el medi físic, a través de l’activitat sensorial i motriu, d’aquí sorgeix la teoria constructivista. Als infants van assimilant tot allò que els entra a través dels sentits a mesura que van interactuant amb l’entorn, això fa que els esquemes mentals preexistents es modifiquin, permet que les estructures cognitives es vagin modificant i que els esquemes de coneixement siguin cada cop més complexes. Per aconseguir-ho, les mestres creen un context favorable per l’aprenentatge, perquè els infants tinguin l’oportunitat d’experimentar amb una gran varietat de material, natural, no estructurat, estructurat, que siguin els constructors, els protagonistes del seu propi aprenentatge, que aprenguin per descobriment, a partir de l’assaig i l’error.

Les preguntes que plantejaria a la mestra per ajudar a reflexionar sobre la seva pràctica docent serien les següents:

- Creus que mantenir una comunicació fluida amb les famílies condiciona l’estat anímic dels infants dins el context escolar?

- Penses que les fonamentacions teòriques amb les quals et bases milloren les relacions que estableixes amb els infants?

- Creus que al fet de treballar en parella educativa millora  considerablement el clima de l’aula?

- En altres circumstàncies, modificaries la teva manera d’actuar davant l’actitud de la filleta que està en el període d’adaptació? 

- Penses que la teva experiència prèvia, com alumna, condiciona la teva manera d’actuar?

Justificació de les competències

Per realitzar l’entrada al blog, prèviament he hagut de contrastar el que jo sé, el que jo penso, els meus coneixements, amb la forma de fer de la mestra. És d’aquesta manera, a partir dels meus coneixements previs, que he pogut identificar i contrastar les pròpies creences amb la manera de “fer” de l’educadora. (2.2)

He especificat quins marcs teòrics considero que justifiquen l’actuació de la professora, per tant

he treballat la competència (4.1)

Com penso treballar les competències?

Com penso treballar les meves competències en el context en el qual estic realitzant les pràctiques?

Pel que fa a les competències 1, 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4, la meva manera de treballar-les per tal d’assolir-les o millorar-les serà tenint en compte en tot moment els recursos humans del centre, els seus coneixements, les seves habilitats/destreses, els seus propis recursos que tenen com a centre per anar millorant dia a dia, les seves estratègies en els processos d’ensenyament aprenentatge, i diferents fonts d’informació que hem puguin proporcionar, a les quals ells recorren per anar formant-se i creixent com a docents.  Per això serà fonamental tenir una mirada atenta, una escolta activa, està oberta a noves formes de fer, anar preguntat tots els dubtes que tingui en relació a la seva forma d’actuar, a les seves concepcions, anar consultant els documents de centre que ens els han facilitat i als quals podem accedir sempre que ho necessitem; anar elaborant dia a dia el diari a través del qual hauré d’anar reflexionant sobre l’actuació de les mestres d’aula, sobre les meves pròpies intervencions, el per què ho he fet d’una determinada manera i no d’una altra, anar relacionant la teoria amb la pràctica, per saber si la meva actuació s’ha ajustat als diferents principis educatius i teories que ens condueixen cap a una bona pràctica educativa. Serà rellevant també preguntar a les mestres, que estan en mi dia a dia a l’aula, sobre com creuen que estic actuant, informar-les que és del meu interès que em donin a conèixer si en alguns moments no estic intervenint de manera adient, que em serà de gran ajuda que em vagin donant estratègies més indicades de com actuar en cada situació, i en general, el que serà imprescindible és tenir una actitud activa, ganes de millorar i aprendre dia a dia i ser conscient que, tot i que ja tenim coneixements sòlids en relació a la nostra futura professió, encara ens queda molt per aprendre i que les ànsies que tenim ara per millorar no se’ns han d’acabar, ja que com bé sabem un bon mestra s’ha d’anar formant contínuament.

En relació a les competències 2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6 i 2.7, per conèixer els meus punts forts i punts febles serà essencial fer una autovaloració diari de com han estat les meves intervencions i actuacions. Plasmar per escrit la meva opinió sobre la meva forma de fer i posteriorment contrastar-ho amb la opinió de la tutora d’aula que m’haurà estat observant, per així conèixer si la meva autoavaluació coincideix o difereix de l’opinió, creences i concepcions de la mestra. Per contrastar les creences personals amb les pràctiques i activitats que observo en el centre, serà clau saber justificar el perquè tinc unes creences i no unes altres, conèixer a fons les diferents teories amb les quals jo em baso per actuar o pensar d’una determinada manera, i per arribar a la fita és necessari informar-me, llegir, observar i així adonar-me si la forma de fer i de pensar del centre coincideixen amb les meves pròpies.

Per altra banda, hauré de plasmar per escrit quins objectius vull haver assolit quan hagi finalitzat el practicum i així una volta realitzat, poder fer un anàlisi de què és el que he aconseguit i el que no i per què. A més a més, això m’ajudarà anar perfilant les meves diferents actuacions i aportacions i poder treballar de forma ajusta per aconseguir aquets objectius preestablerts.

Per anar resolent els dubtes i dilemes hauré d’anar preguntat a les mestres d’aula i a altres professionals del centre tots aquells temes, fets, accions, ideologies que em creïn un cert conflicte cognitiu i que em puguin perjudicar, o crear inseguretat, incertesa i condicionar les meves futures actuacions. Per millorar en la meva actuació i poder conèixer els meus errors és molt important anar preguntant i resolent tots els dubtes que se’m vagin originant.

Pel millorar en les competències 3, 3.1, 3.2 i 3.3, m’estic familiaritzant amb els documents del centre, llegint, analitzant el que allà hi ha plasmat, mantenint converses amb la coordinadora del centre, la qual ens aporta informació rellevant sobre el funcionament i l’organització d’aquest, observant dia a dia la dinàmica de l’aula i de l’escoleta en general, les relacions que allà s’hi estableixen, l’harmonia, la comunicació entre les mestres d’aula i la família, la qual està present diàriament en les entrades i sortides.

En relació a les competències 4, 4.1, 4.2 i 4.3, estic observant atentament tot als esdeveniments que tenen lloc a l’aula, la manera que tenen les mestres de intervenir davant cada situació, estic mantenint una escolta activa per adonar-me de les consignes que donen les mestres als infants davant els conflictes que s’originen entre iguals i en general, en cada moment de relació i comunicació entre infant – adult. Per identificar els marc teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’aula he recorregut als documents del centre i també vaig preguntant sempre que puc a les mestres per què han actuat d’aquella determinada manera i no d’una altra.  

Per tal d’elaborar hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació, és important anar coneixent en profunditat els diferents infants i el seu context, per això procuro, progressivament, comunicar-me directament amb les famílies dels infants en els moments d’entrades i sortides, elaborar preguntes a la mestra sobre la forma de ser de cada infant, la forma de ser de les seves famílies...; un altre aspecte que m’ajudarà a adquirir aquesta competència és l’anàlisi d’aula que he d’elaborar.

Per últim, i pel que fa a les competències 5, 5.1, 5.2, 5.3 i 5.4, el punt clau per anar adquirint i millorant aquestes competències serà documentar, realitzar fotografies, notes de camp, vídeos, registres descriptius, per conèixer quins són els recursos dels quals disposa el centre, quines són les necessitats dels infants, quin material pot ajudar estimular els seu desenvolupament, a més a més de fer una recerca bibliogràfica que contribueixi ampliar els meus coneixements respecte al tema, que m’aporti noves formes de fer i nous recursos que em permetin innovar.

Justificació de les competències

Per poder desenvolupar les diferents competències dins el context que m’ha tocat viure i saber quines estratègies he d’utilitzar per tal d’aconseguir-ho, és fonamental reflexionar sobre els elements que porten a una bona actuació professional: observar, mantenir una escolta activa, està obert a noves propostes, a noves formes de fer... D’aquesta manera podré dur a terme una actuació ajustada al context i a la situació. (1.2)

A partir d’aquesta entrada he hagut de reflexionar sobre les meves errades, o sobre allò a millorar, cercar alternatives per tal d’optimitzar la meva actuació com a professional i poder així posar en pràctica les diferents competències que em fan ser una millor practicant. (2.7)

Observació a l'aula

El meu primer dia a l’escoleta

A les 8:30 he arribat a l’escoleta, ha estat el meu primer dia de pràctiques. Quan he entrat a l’aula dels reietons, m’he trobat amb els diferents grups d’infants.

Just entrar, m’he assegut al terra per tal d’observar als fillets/es m’entres jugaven; he tingut un paper d’observadora participant, ja que alguns d'ells/es em convidaven a jugar, altres em reclamaven ajuda, com ha estat el cas d’una filleta que ha volgut que li llevés les sabates i ni posés unes de tacó. He estat de 8:30 a 9:00 coneixent als infants i jugant amb ells.

A les 9:00 ha vingut l’especialista de música. Ens hem assegut tot el grup classe, juntament amb les dues mestres, al voltant de l’aula, a sobre uns coixins i amb l’esquena estalonada a la paret. La mestra de música ha cantat una sèrie de cançons, sempre utilitzant suport material (una pepa, un calcetí que simbolitzava una sargantana, una capseta amb pedretes i un molinet). Les cançons que ha cantat ja eren conegudes pels infants, menys una “roda roda molinet, xocolata, xocolata”, aquesta cançó era la novetat de la sessió. L’especialista de música ha fet rodar el molinet m’entres cantava i de tan de fer-lo rodar la xocolata s’ha convertit en pols; els infants han tingut l’oportunitat de tastar-la.

Una volta s’ha acabat la sessió de música, he col·laborat en la preparació de l’aula, l’hem habilitada per l’hora de berenar. Una de les mestres i jo hem donat a cada infant una cadira i ells mateixos l’han col·locada al lloc adient. Una volta estaven tots asseguts se’ls ha repartit una manyopla humida perquè es fessin net les mans. M’entres se les feien netes s’ha cantat la cançó de “xip xap xip xap tots a l’aigua”, després s'han repartit tovallons i el berenar; berenar que s’elabora a la pròpia escola. Abans de començar a menjar, a un plafó que es troba a l’aula, destinat a penjar la imatge del berenar d’aquell dia, la tutora ha penjat la fotografia adient, sempre preguntant als infants quina és la imatge, de entre totes les que hi ha, la que s’ha de penjar.

Quan els infants han acabat de berenar se’ls ha tornat a repartir les manyoples perquè es tornessin a fer net les mans i la boca.

Acabats de berenar, era l’hora de sortir al Pati, així que he ajudat a les mestres a posar les jaquetes als infants per anar a fora. Una volta érem al pati he jugat a la pilota, hem cantat i escenificat la cançó de “rotllo rotllo Sant Miquel” amb tot el grup classe...; puc dir que he fet d’observadora participant en tot moment.

Després del pati hem entrat a l’aula i ens hem assegut al voltant de la classe, al igual que s’ha fet en el moment de música, i la tutora ha contat el conte del peix i ha cantat la cançó de les baldufes, amb el suport de 5 baldufes que les ha fetes rodar. Quan s’ha acabat el moment del conte i la cançó, hem tret una gran varietat de material perquè els infants juguessin; cadascú jugava amb el material que ell escollia en aquell moment.

Al cap de mitja hora, tot el grup classe ha recollit el material que s’havia ofertat, les dues mestres i jo també participàvem amb la recollida.

Una volta tot el material ha estat recollit, hem habilitat l’aula per dinar, s’ha seguit el mateix ritual que a l’hora de berenar, s’ha repartir una cadira a cada infant i les manyoples perquè es facin net les mans. La filleta que està en el període d’adaptació, quan ha vist el canvi de dinàmica de la classe la seva actitud ha canviat i s’ha posat a plorar. Ha estat durant tot el temps del dinar plorant i no acceptava el menjar, fins que la tutora li ha anat donant de mica en mica. Quan els infants anaven acabant es feien net les mans amb la manyopla, s’aixecaven i anaven a jugar. Han jugat uns 20 minuts, mentre els demés companys/es acabaven de dinar.

Una volta tots havien acabat, s’han recollit els jocs i ens hem disposat a preparar als infants i habilitar l’aula pel moment de dormida. En primer lloc, hem llevat les sabates als fillets/es, juntament amb la seva col·laboració, una volta tretes les han col·locades a sobre un plafó, on hi ha el símbol que identifica a cada un dels infants; cada infant col·loca les sabates damunt el seu símbol. A continuació, tots els infants s’han assegut, un al costat de l’altre, m’entres la tutora anava baixant els matalassos. Cada matalàs porta també el símbol representatiu de cada infant, quan la tutora va baixant els diferents matalassos va ensenyant el símbol i el fillet/a que li correspon aquell símbol s’aixeca i l’altra mestra li col·loca el matalàs perquè pugui dormir. Cada infant té el seu lloc, aquest sempre és el mateix, no varia.

Quan estan tots els matalassos col·locats i cada fillet/a al seu lloc corresponent, s’apagà el llum, s’encén una llamparà amb estrelles, i es canta una cançó. Per acabar, s’apaga la llamparà i els fillets es posen a dormir.

La filleta que està en el període d’adaptació ha tornat a plorar, així que la tutora se l’ha posada a sobre perquè es tranquil·litzes i pugues dormir al igual que la resta dels seus companys/es; finalment ho ha aconseguit.

Pel que fa a l’infant que està en el període d’adaptació considero que la reacció de posar-se a plorar davant cada canvi d’activitat, canvi en la dinàmica de la classe, està relacionada amb què encara no s’ha familiaritzat amb els espais, els horaris, dinàmica, context.... Aquest infant no coneix encara les rutines, no té adquirits determinats hàbits,  encara no ha  interioritzat allò que vindrà i per tant, no pot anticipar-se, no està habituada al dia a dia de  l’aula i aquesta desconeixença considero que és el que li provoca inseguretat i el que fa que reaccioni d’aquesta determinada manera, amb plors i un cert temor. Tenint en compte que està en el període d’adaptació necessita temps per sentir-se segura en un context que és desconegut per a ella, o que encara no és del tot familiar. La mestra ha tingut una actitud atenta cap a ella, li ha anat  verbalitzant allò que esdevindrà, l’ha acompanyada de la mà cap a la cadira, on s’ha hagut de seure per berenar, entre altres accions. Considero que ha donat resposta a les seves necessitats afectives per tal de facilitar-li el procés d’adaptació. Perquè la filleta aconsegueixi adaptar-se a la nova situació, al nou context, espais, dinàmiques i horaris serà essencial que estableixi nous lligams afectius segurs amb les seves mestres i per això considero coherent i correcta l’actuació que ha dut a terme la professora, l’atenció especial que li ha donat, acceptant i comprenent els seus sentiments.

Des del meu punt de vista, darrera les diferents intervencions de la mestra i darrera les diverses activitats que s’han realitzat durant el matí hi ha uns objectius preestablerts:

- Propiciar el desenvolupament de l’autonomia dels infants i augmentar la seva autoestima.

- Dedicar un temps raonable als moments rutinaris de l’aula: entrades i sortides, moments de cura i higiene, d’alimentació i descans, per tal que siguin moments de plaer, moments educatius i font de coneixement.

- Estimular l’adquisició del llenguatge mitjançant activitats lúdiques: contes i cançons, on l’adult desenvolupa el rol de model lingüístic.

- Incentivar que l’infant s’expressi en paraules.

- Desenvolupar els cinc sentits: tacte, vista, gust, olfacte i oïda, mitjançant les sessions musicals.

- Desenvolupar la psicomotricitat gruixuda i fina a partir de les accions que tenen lloc en els moments de vida quotidiana.

- Fer ús dels símbols per representar la identitat de cada infant dins el grup.

- Crear contextos d’aprenentatge que suscitin interès als infants.

Tot i que l’adquisició de la majoria d’aquets objectius s’observa a llarg termini, sí que puc dir, que durant els mesos que duc fent pràctiques hi ha hagut un canvi força significatiu en la majoria dels infants pel que fa al llenguatge, i a l’autonomia. Els diferents infants del grup dels Reietons, a mesura que passen els dies, van adquirint una major seguretat i confiança en sí mateixos, el que es tradueix en una major autonomia. A l’hora de berenar, de dinar, de fer les accions rutinàries, manifesten, cada cop més, que ho volen fer de manera autònoma. Tot i que sempre es fomenta que siguin al màxim d’autònoms, si en algun moment determinat se’ls pregunta: “vols que t’ajudi a fer la darrera cullerada”, alguns d’ells ja et diuen que no, que ho volen fer sols, verbalitzant: “tot sol”, “no vull”...  En el moment de beure, tots els infants ho fan també autònomament, agafen el got amb les dues mans i beuen sols, seguint les instruccions que els han donat, all llarg del curs, les mestres. A l’hora de posar-se o llevar-se les sabates o les jaquetes, cada cop requereixen menys ajuda i van adquirint major coordinació oculo manual. 

Centrant-me en la cura d’un mateix, he de dir que pel que fa a la higiene personal, hora de rentar les mans, la cara, durant el procés del canvi de bolquers, els infants tenen enorme interès per participar, se’ls demana que agafin una tovalloleta, que aixequin les cames, que les obrin... això ens permet comprovar que reconeixen les diferents parts del cos i a més a més, es mostren entusiasmats per poder participar activament i ser cada cop més autònoms. A l’hora de rentar-se i eixugar-se les mans ho fan sols, anem a un bany de l’escoleta i se les fan netes a un grifó.

A l’hora de sortir al pati i donar-los les jaquetes, tots ells reconeixen les seves penyores de roba, i les dels seus companys/es, diferencien unes penyores de les altres.

Pel que fa a l’alimentació, tot els infants mengen les diferents varietats de plats que se’ls presenten, tot i que sempre hi ha infants que tenen més preferència per uns aliments que per uns altres.  Mengen tant aliments triturats com sòlids i tots ells fan servir la cullera i/o forquilla per menjar, no requereixen l’ajuda de l’adult.

Pel que fa a l’hora de descans, tots els infants s’adormen sols, amb nosaltres al costat, però sense necessitat de tenir-los a sobre o en braços.

En resum, han adquirit habilitats a l’hora d’aixecar-se les mànigues per fer-se net les mans, a l’hora d’agafar la forqueta, d’agafar el got i beure sense que l’aigua els caigui a sobre, a l’hora de posar-se i llevar-se les sabates... i en general, hi ha un canvi significatiu i positiu en totes les accions que tenen lloc durant els moments rutinaris. La psicomotricitat fina, va sent cada vegada més precisa, els patrons motors que originalment eren independents s’associen per a formar moviments composts més complexes; a mesura que van tenint més experiències, als infants van ajustant el to de cada múscul a la finalitat que pretenen.

Per tant, he observat que cada cop tenen més interioritzades les rutines, els rituals, la manera de fer, que cada vegada tenen més habilitats motrius i aquests avenços permeten que els infants siguin cada cop més autònoms i que vagin anticipant al que esdevindrà, sense necessitats d’haver-ho de remarcar.

Per altra banda, pel que fa a l’hora de comunicar-se amb un adult o un igual, els gestos, cada vegada més, van acompanyats del llenguatge oral, fent ús d’una paraula, de dues paraules i fins i tot alguns ja fan frases més complexes i cada cop el llenguatge és més intel·ligible i el vocabulari va sent més ampli.

Per tant, puc dir en ple convenciment que els objectius es van assolint dia a dia.

Justificació de les competències

Per dur a terme aquesta entrada, no sols he descrit com ha estat el meu primer dia a l’escoleta, sinó que he reflexionat sobre les intervencions docents de la tutora, me qüestionat si aquestes són o no bones pràctiques i les he comparades amb els meus coneixements previs. (4.2)

En segon lloc, he plasmat en aquesta entrada una sèrie d’hipòtesis que jo mateixa m’he formulat, sobre per què la filleta que esta en el període d’adaptació actua d’aquesta determinada manera i quin és el motiu del seu estat anímic; concretant quines són les causes i argumentant el perquè, tot això a partir d’un recull d’informació. (4.3)

Competències professionals

Punt de partida envers les competències  professionals i les que es treballaran al Pràcticum i a l’assignatura.

1.        És autònom en l’aprenentatge

Considero que sí som autònoma en l’aprenentatge, tot i que sempre estic oberta a les propostes, aportacions i nous coneixements que em puguin aportar els demés. Crec que un treball en grup sempre tindrà més riquesa que un treball individual, i un aprenentatge que s’ha assolit amb la col·laboració d’altres, on s’ha tingut l’oportunitat de conèixer diferents punts de vista, sempre tindrà més valor.

1.1   Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura

Sempre que tinc que programar alguna activitat o tinc interès/necessitat de conèixer més sobre un tema determinat, accedeixo i faig una recerca a diferents fonts d’informació; crec que et proporcionen nombrosos recursos, coneixements, que fins aquell moment eren desconeguts per a tu o bé en tenies unes nocions superficials d’aquell tema en concret; tenint en compte, que quan fas la recerca, ja et centres en buscar noves idees i alternatives que t’ajudin enriquir les activitats, tasques i/o situacions. 

1.2    Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

Considero que aquesta competència si la tinc assolida. Normalment, tot i els pocs dies que duem de pràcticum i fent referència al treball que he realitzat estius passats com a monitora de temps lliure, puc dir que sí reflexiono i valoro la meva pròpia actuació, em qüestiono si les meves intervencions, aportacions, han estat adients o no, per què i com ho puc fer per millorar-les per futures actuacions. També pregunto als professional, amb major experiència que mi, quina és la seva opinió sobre la meva forma de fer, ja que això em permet adonar-me dels errors que puc haver comès i conèixer estratègies d’intervenció més ajustades a cada situació. Crec que aquesta és una competència essencial per tal d’anar millorant tan en l’àmbit professional com personal.

1.3   Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

Aquesta competència som conscient que la podria millorar. Sí que accedeixo a altres blocs i experiències, però majoritàriament, sempre que ho faig, és per consultar un tema en concret del qual necessito conèixer més àmpliament, però no tinc l’hàbit de visitar diferents blocs sense tenir un objectiu clar de perquè i estic accedint. Considero que és una competència que l’hauria de posar més en pràctica, ja que tot i no tenir una finalitat preestablerta quan visites un bloc, sempre en podràs extreure informació que en un moment o altre de la vida, tan en l’àmbit professional com personal et podrà ser útil/funcional.

1.4   Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Aquesta competència crec que no la tinc assolida. Considero que és molt complex arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació i de la pròpia pràctica (que a moments d’ara, personalment encara em manca), i que per això es requereix força experiència, capacitat de síntesi, habilitats per relacionar uns fets amb un altres, i conèixer quina és la causa d’un determinat fet i a l’inversa. A més, tenint en compte que estam treballant amb infants, on les excepcions són les que tenen més força i que una determinada estratègia ens serà funcional amb un infant però no amb un altre, encara és fa, si més no, més complex.

2.        Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

Com ja he comentat anteriorment, sí que intento reflexionar sobre com ha estat el procés que m’ha portat a l’adquisició de nous coneixements. Ser conscient de com ha estat el camí que ens ha conduit a nous aprenentatges ens permetrà anar interioritzant quines són les nostres mancances, les nostres habilitats, quins han estat els entrebancs que ens hem anat trobant i quines estratègies hem utilitzat per fer front a les circumstàncies adverses, i per tant ens ajudarà a cercar alternatives, recursos, hàbits, que ens facilitin el camí per a futurs aprenentatges.

2.1  Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Em sembla que sempre m’és més fàcil reconèixer i adonar-me de quins són els meus punts febles que als meus punts forts. Normalment tendeixo a veure la part més negativa, a adonar-me d’allò que no sé fer i que necessitaria millorar. En canvi, a l’hora de reconèixer els meus punts forts tinc grans dificultats, sempre penso que ho podria fer millor del que ho faig. Aquest també és un fet que forma part de la personalitat de cadascú, però que som conscient que hauria de millorar. Tot i això considero que és molt important saber quines són les habilitats, estratègies d’intervenció educativa, els coneixements que em manquen, i crec que igual d’important és ser exigent en un mateix, ja que és el que et permet anar millorant dia a dia i no conformar-te amb el que ja saps, sinó amb tot allò que et queda per saber i aprendre.

2.2  Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

Aquesta competència sí la tinc adquirida. Tinc la capacitat d’adonar-me i de contrastar que és el que jo sé, el que jo penso, les meves creences, amb la forma de fer, de pensar, la ideologia/filosofia del centre en el qual estic fent pràctiques. Això em permet conèixer noves maneres de fer, d’actuar, noves concepcions, i m’ajuda a reflexionar sobre que és el que faig bé o que és el que hauria de millorar per tal d’optimitzar al màxim el desenvolupament dels infants.

2.3  Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

Tot i que tinc molt clar allò que vull aprendre, quins objectius em proposo, tot i ser conscient que he de treballar força per aconseguir-ho, que he d’estar oberta a les aportacions, propostes, informació, que em puguin aportar als demés, no he escrit enlloc allò que vull conèixer, saber, aprendre, descobrir, a lo millor per aquest mateix motiu, de què ho tinc, o crec que ho tinc, molt clar.

2.4  Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

Sí que em faig preguntes sobre quina ha estat la formació que he rebut durant aquets tres anys de carrera i quina formació m’agradaria rebre per tal de millorar els meus coneixements, habilitats i estratègies d’actuació. Crec que sense reflexionar sobre la formació que has rebut, si creus que aquesta ha estat funcional o no, si creus que t’ha aportat les bases per futurs coneixements, és impossible saber quina formació et manca i conseqüentment saber quins coneixements vols i necessites saber per complementar el que ja saps i seguir creixent com a persona i com a professional.

2.5  Recull dubtes i dilemes

Tot i que el tema de documentar per escrit, és el que més em costa, però som conscient que és fonamental; des de què vaig començar les pràctiques cada dia estic fent el diari, on hi queda reflectida la part més descriptiva dels esdeveniments que han anat succeint durant el matí, juntament amb una part més reflexiva, sobre els meus dubtes, dilemes, com crec jo que han estat les meves diferents intervencions, per què he actuat d’una determinada manera i no d’una altre, entre mols altres aspectes que et fan qüestionar-te la pròpia actuació.

2.6  Argumenta el que ha fet i per què

Com ja he comentat anteriorment, sí que argument en el diari, el perquè de la meva actuació, explicant perquè he actuat d’aquella determinada manera i no d’una altra. Això possibilita tornar a viure el moment  però des d’una certa distància que et fa plantejar-te si la forma com has intervingut era o no l’adient i probablement, s’encerta més ajustadament, ja que quan t’ho mires des de lluny, et permet analitzar més en profunditat la situació, en canvi, quan estàs immers en el moment, actuem de manera més impulsiva i no pas reflexiva.

2.7  Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

Aquesta competència sí que la tinc adquirida. No em costa acceptar les meves errades i som conscient de quan la meva intervenció no ha estat la més idònia o ajusta per aquella determinada situació. Una volta conec les meves mancances  cerc alternatives per millorar la meva actuació, o bé preguntant a professionals més experts que mi que em donin la seva opinió i que m’ensenyin altres estratègies més adequades o bé faig una recerca a fons d’informació que me puguin a portar nous coneixements per millorar la meva forma de fer.

3.        Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

Tot i que és una mica prest per fer un anàlisis profund sobre el funcionament del centre en el qual estic fent pràctiques, sí que intent fixar-me en la seva forma d’organitzar-se, la seva forma de fer i el seu funcionament en general, reflexionant a l’hora sobre si considero que aquesta és la millor manera, o si hi hauria altres alternatives més funcionals i enriquidores.

3.1  Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

La veritat és que sí. L’escola a la qual estic fent pràctiques és una escola petita, familiar, i això et permet conèixer en més facilitat quin és el seu funcionament, conèixer sí és fa feina o no en equip, adonar-te de la dinàmica de treball, entre altres, i per tant, et dóna la possibilitat de reflexionar i aprofundir en aquest.

3.2  Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

Com he esmentat anteriorment, sí que començo a reflexionar sobre aquets aspectes organitzatius del centre, observo dia a dia la relació escola – família, la coordinació entre els professors del centre, la distribució del temps i de l’espai i això m’ajuda a contrastar la realitat del centre amb els meus coneixements previs que he anat rebent aquets 3 anys de carrera. Em permet adonar-me si aquets coneixements rebuts concorden amb la realitat que estic vivint en el pràcticum.

3.3  Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

Estic començant a contrastar aquets dos aspectes, ja que estam elaborant, amb totes les practicants del centre, l’anàlisi del centre de pràctiques, l’elaboració del qual, requereix consultar la documentació del centre i per tant, ens permet conèixer tot allò que hi ha escrit en aquets i adonar-nos de sí és dur o no a la pràctica.

4.        Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Aquesta competència la veig dia a dia en les aules i com és evident és molt difícil no analitzar i reflexionar sobre el procediment que segueix el centre i més concretament les mestres d’aula a l’hora de fomentar, de donar lloc als processos d’ensenyament – aprenentatge.

4.1  Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

Sí que identifico els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. Els que considero que estan més presents són: aprenentatge per models de Bandura, la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, la ZDP de Vigotsky i la teoria de Piaget. Per tant, molts de coneixements teòrics vits durant aquets 3 anys de carrera els veig aplicats en les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

4.2  Identifica bones pràctiques, les compara

Sí, considero que l’escoleta en la qual estic fent pràctiques duen a terme una feina extraordinària i fins a moments d’ara, totes les actuacions, estratègies d’intervenció de les mestres, estan en concordança amb el que m’han ensenyat durant aquets cursos passats i per tant, en tot moment identifico bones pràctiques educatives.

4.3  Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

Aquesta competència crec que és una de les competències més complexes i que requereix força experiència per tenir la capacitat de relacionar esdeveniments, recollir l’informació més funcional, la que ens serà més útil per després elaborar hipòtesis. Crec que molts esdeveniments que passen en una aula d’infantil tenen múltiples causes; cada infant és únic, és un món, la seva realitat pot ser completament diferent a la del seu company/a i per tant elaborar hipòtesis de per què passa un fet, no és gens fàcil. Per això dic, que l’experiència i té un pes força important per adquirir aquesta competència.

5.        Reflexiona sobre el procés de millora

Aquest és un aspecte, que tot i que encara no m’hi he endinsat, crec que no em serà fàcil, ja que l’escoleta a la qual estic fent pràctiques, des del meu punt de vista, és un exemple a seguir.

5.1  Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

Com he dit anteriorment, encara no he tingut el moment, ni el temps per conèixer prou a fons les pràctiques del centre per atrevir-me a fer projectes de millora. Tot i això crec que no serà gens fàcil ja que aquesta escoleta, fins el que he pogut observar a dies d’ara, dur a terme una molt bona feina i s’ajusta al que he après durant aquets cursos a la universitat.

5.2  Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

Encara no ens hem endinsat en el projecte de millora, però sí que estam observant en tot moment els recursos que disposa el centre, quin ús en fan d’aquets, si aquets recursos es podrien millorar o donar-los una major funcionalitat, quines són les necessitats dels infants, entre altres, per tal d’anar recollint informació, anar reflexionant per després poder dur endavant el projecte.

5.3  Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

No puc dir que la tingui adquirida del tot, però si que estic començant a fer recerca de material natural, que és el tema central del nostre projecte de millora, i estic informant a la tutora d’aula sobre les meves idees i el material que crec que podria ser interessant introduir, per les possibilitats que pot donar als infants.

5.4  Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora

Com he comentat abans som conscient que no serà fàcil dur a terme el projecte de millora, ja que com he dit, l’escoleta és exigent en aquest tema, dur a terme unes molt bones pràctiques, investiguen, s’informen, aporten recursos i ja tenen una gran quantitat de material natural força interessant perquè els infants manipulin, creïn, descobreixin...i no serà fàcil innovar, per això sé que s’haurà de treballar en equip i en moltes ganes per imaginar i aconseguir la originalitat, la innovació i trobar material resistent, higiènic amb moltes possibilitats perquè els infants puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

 Justificació de la competència

En aquesta entrada estic treballant clarament la competència 2.1, ja que l’objectiu d’aquesta era conèixer i reflexionar sobre els nostres punts forts i punts febles en quan a les competències, plasmar-ho a l’entrada i així, a mesura que estam realitzant les pràctiques intentar millorar les que sí tenim adquirides i assolir les que encara se’ns passen per alt.  (2.1)